SAE Semana d'activitats extraordinàries

A continuació esmentaré al visita a dos escoles que vaig fer durant la setmana d'activitats del segon semestre.
Escola grèvol
Dimarts 16 de març, vaig anar conjuntament amb la Soraya Rodríguez a fer l’apadrinament a l’escola Grèvol de Barcelona. La nostra padrina va ser la Marta Lezana, qui es va passar amb nosaltres tot el dia. Pel matí ens va ensenyar tota l’escola, la secretaria, la sala de profes, els patis, el gimnàs, les aules d’informàtica i de tot el cicle infantil. Les aules de P3 i P4 amb més profunditat, aprofitant que els alumnes estaven a piscina. Ens va presentar a gairebé a tots els professors d’educació infantil, fins i tot al coordinador de pràctiques i tots van ser molt simpàtics amb nosaltres.
Després de dinar vam estar a una aula amb nens/es de P4. Em va sorprendre la gran diversitat que hi ha dins de l’aula, no de cultures sinó de dificultats en l’aprenentatge o comportaments; hi ha un nen amb símptomes d’autisme, un nen i una nena que són adoptats, la nena és xina i la seva família no parla el català, o sigui que té greus problemes per comunicar-se i relacionar-se. La professora també ens va explicar que hi ha un nen que sempre dibuixava el mateix, hi ho vam poder comprovar; al matí havien de fer un dibuix lliure amb ceres i aquest nen va dibuixar un nen, i a la tarda havien de dibuixar el Sant Jordi i va tornar a dibuixar exactament el mateix nen.
En quant a la manera de fer classe de la mestre, també vaig veure coses negatives que en van sobtar. Encara que només vaig estar per la tarda a l’aula, vaig poder observar l’activitat del Sant Jordi, que consistia en fer un dibuix relacionat amb la llegenda de Sant Jordi que havien explicat al matí, i escollirien el millor dibuix per presentar-lo a la revista de l’escola. La mestre va començar l’activitat sense recordar en que consistia el premi al millor dibuix, per estimular-los una mica. Va repartir un quart de full a cada alumne, encara que al semestre passat a expressió plàstica vam aprendre que la superfície de paper havia de ser gran, DinA3 per exemple. Tan sols li va repartir un retolador a cada alumne, de color verd, a més els retoladors eres gruixuts que als nens els hi costava agafar-ho amb la mà. Després quan la mestre va creure convenient, els va començar a recollir, sense preguntar si els nens havien acabat ja.
Després va repartir plastilina, també del mateix color per a tots, sense donar cap estimulació o emoció als infants. Semblava que fos qüestió d’ omplir el temps.
Per acabar, van sortir al pati, on s’ajuntaven amb l’altre classe de P4 i els de P3. Aquí vaig conèixer a un nen de P3, que no podia o no sabia parlar. Es comunicava a través de moviments i sorolls. Vaig estar una estona jugant amb ell, encara que no arribava a saber que era el que em demanava.
Era el primer cop que assistia a una classe de parvulari, així que em va sobtar tot, perquè tot em venia de nou. El que treballaven sí que ho sabia(colors primaris, geometria...), però el que més em va sorprendre és el paper de la mestre, perquè és molt contrari a la meva idea d’una bona mestre.


El bressol del Poble Nou

El dimecres 17 de març, vam visitar una escola bressol, ens va rebre la directora i encara que no esperaven a tants alumnes, vam fer la visita per les instal•lacions i en acabar ens van deixar entrar en parelles o trios a les aules.
L’escola bressol s’ha construït fa dos anys, al costat d’un col•legi amb el qual algun cop comparteixen el pati. Encara que té dos patis, un per grans i mitjans amb sorral, tobogan, etc. I un petit pels lactants, on el terra és de goma i aprofiten els dies de sols per sortir a jugar.
Aquesta llar d’infants consta de dues classes de mitjans, dues de grans i una de lactants, el passadís ampli que conduïa a totes les aules s’utilitzava per a diversos usos, disfresses, cavallets, llocs amb mòbils, etc. Les aules s’unien entre elles per mitjà d’unes portes corredisses on hi ha un espai, que comparteixen les dues classes, per dormir, per guardar els jocs...
En quant a la manera de funcionament, l’escola té molt clar la importància de la interacció entre pare-mestre-infant. Per dur a terme aquesta relació fan servir una llibreta general que està penjada a la porta de la classe, on s’explica que han fet els nens a nivell general durant el dia. Per explicar coses més personals, o bé, es diuen quan els pares venen a buscar al nen/a, o bé, a la llibreta personal que es fa un cop per setmana.
Una altre idea que haig de destacar és que els objectes amb que jugaven eren reciclats, coses simples. Com per exemple taps de suro, taps de plàstic de diferents mides i colors, caixes dures de galetes, objectes de fusta...
I per últim, una activitat que estaven fent els grans que em va agradar molt: Jugaven amb gelatina! Sobre la taula hi havia un munt de gelatina de colors. La tocaven, la passaven de un recipient a un altre... s’ho passaven pipa!
Cap a les dotze, els nens/es ja començaven a preparar-se per dinar. I nosaltres vam aprofitar per observar-los una mica més de prop, en grups petits vam entrar a les aules on dinaven i la mestre ens va explicar més idees.


us deixo un vídeo de la inauguració de l'escola del poble nou amb l'alcalde de Barcelona.

seminari 11/03/2010

CONTES

Sandra: “El muchacho y el ángel”
Idees extretes de la lectura:
Per què ens costa expressar els nostres sentiments, en el cas què ens costi?
• Per vergonya
• Per falta de costum
• Perquè ho donem per entès
• Perquè és complicat sincerar-se, és difícil
• Pel període d’edat en el que estem
Sembla que la sensibilitat sigui un sentiment relacionat directament al gènere femení.
Tots els infants fan mostres d’afecte cap als pares, serà en l’etapa de l’adolescència, quan es dóna més prioritat a les amistats que als progenitors, que això canviarà.

Patricia: “Galletitas”
Idees extretes de la lectura:
L’egoisme que mostren les persones i entendre que per sobre d’aquest ha d’estar el companyerisme, la convivència, la confiança i la comunicació.
Moltes vegades esperem que els altres facin per nosaltres el que nosaltres fem per ells i ens trobem que la realitat no és aquesta.
S’ha de tenir en compte la importància del treball en equip i per tant la col•laboració i cooperació de tothom per igual.

Mireia: “L’arbre generós”
Idees extretes de la lectura:
La generositat de la naturalesa davant l’egoisme de l’ésser humà. Desigualtat entre l’home i la natura.
L’egoisme incontrolat que presenten certes persones que fins a l’últim moment de la seva vida demanat i no són capaços de reflexionar, ni compartir amb els altres.


SETMANA D’ACTIVITATS

Repassar l’horari de les diferents activitats, aclarir dubtes en relació als apadrinaments, les visites a les escoles de dimecres i dijous i sobre la conferència d’en Torralba.


CARME RIERA

Iniciar el comentari sobre la biografia de Carme Riera, destacant aspectes com la seva nacionalitat mallorquina, la forta influència de la seva àvia i la seva llicenciatura en Filologia Hispànica.

Comentar l’elaboració del treball del llibre. Constarà de dues parts:
- Resum crític del llibre (cercar i llegir crítiques d’experts per veure com ho hem de fer)
- Comentari ressaltant aspectes que destacaríem de la lectura individual, relacionats amb àmbits treballats als diferents mòduls o bé relacionats amb el món de l’educació.

Redacció wiki i wikis educatius

Els wikis són uns llocs web col.laboratius, que poden ser editats des del navegador pels usuaris. Es pot crear, modificar, enllaçar o esborrar el contingut de la pàgina web, d'una forma interactiva, fàcil i ràpida, com ho mostro amb aquest esquema fet per mi:

La wiki WikiAnt Project és una pàgina web molt interessant de veure, on s'exposa un projecte de millora de la qualitat docent.

També hi ha una wiki anomenada aulawiki21, on l'autor pretén recopilar articles, experiències, recuros i eines que podem enquadrar en la web educativa 2.0.

Una de les wikis més conegudes és la wikipedia, que és una enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

El nostre grup hem fet una aportació a Viquipèdia en català sobre l'Arbre de la ciència de Ramon Llull, ja que és el símbol de la nostra universitat i creiem que seria una bona aportació.:

Ens vam reunir totes a la sala d'ordinadors i vam estar pensant sobre que el faríem, llavors ens vam ficar a la definició de Ramon Llull, i vam trobar que hi havien paraules seleccionades en vermell, que vol dir que falta fer la entrada encara, però com que nosaltres voliem fer la del Arbre de la ciència, vam crear un nou enllaç per fer la aportació, que va consistir en traduir al català la definició que vam trobar a la wikipedia castellana.

Un altre dia vam quedar per fer els enllaços i adjuntar la imatge, però vam tenir dos problemes; el primer, es que no vam poder esbrinar com fer perquè sortís la imatge a la entrada; la segona, vam posar diferents enllaços amb les paraules, però al dia següent ens vam donar compte que ens els van treure tots...

Un altre dia vam solucionar aquests dos problemes: vam posar uns quants enllaços i sembla que de moment els accepten, creiem que l'altre vegada ens els van treure perquè abans eren masses enllaços. També vam estar investigant sobre com pujar la imatge, i al final vam optar per agafar la mateixa imatge de l'Arbre de la ciència que hi ha a la Wikipedia en castellà. Per fer-ho, vam agafar el codi html de la imatge i el vam pegar al html de l'entrada de l'Arbre de la ciència en català.

I així és com vam col·laborar una mica en la Viquipèdia catalana, la veritat és que tots ens beneficiem de les aportacions que de mica en mica van fent els col·laboradors.

Imatge: GIMP

GIMP(GNU Image Manipulation Program) és un programa amb el qual podem retocar imatges, semblant al photoshop.
En aquesta pràctica he reduit els megapíxels de la imatge a la meitat amb el programma paint (2ª imatge) i després utilitzant el GIMP he tret el camió abandonat del paissatge amb el tampó de clonació, he agafat verd de la llespa i le tapat.






Imatge original



Imatge amb reducció de píxels



Imatge retocada

seminari 04/03/2010

El primer que vam fer al començar la classe del dijous 4 de març, va ser explicar els contes. Primer va llegir el conte la Leticia, anomenat “ El dret a morir”, on va haver un gran debat entre que sí no hi ha cap possibilitat de viure que els deixin morir, que acabi la teva vida com tu vulguis o deixar la teva vida en mans dels metges, viure el més temps possible. El problema és que l’eutanàsia, és veu com un assassinat i no es pot donar així com així.
A continuació va llegir la Raquel un paràgraf, del llibre La buena suerte. I vam arribar a les següents conclusions:
- Si no fas res perquè et surtin bé les coses, no et sortiran bé.
- La bona sort s’aconsegueix a partir de moltes circumstancies en comú.
- I que la sort té l’has de guanyar.

Després vam estar parlant de la setmana d’activitats, donant més detalls i amb el programa a la mà.
Dilluns: hi ha la conferència del Francesc Torralba “ L’art de ser mestre” i potser ho graven i ho posen en una aula per la tarda, per aquella gent que no pugui anar pel matí.
Dimarts : acompanyarem a un alumne de tercer a una escola durant tot el dia.
Dimecres i Dijous: visitarem escoles: el dimecres visitarem una escola bressol i dijous una escola. Visitarem els centres en grups, acompanyats d’un professor.
Divendres: a les 17.30 hi haurà un espectacle de contes, anomenat Supermercat dels joglars.



Per últim vam llegir redaccions dels companys de seminari, sobre els millors records que tens d’un mestre. I després vam realitzar entre tots un decàleg sobre el bon mestre:
Decàleg d’un bon mestre:
- Ha de donar confiança i ser proper amb els alumnes.
- Donar recolzament a l’alumne
- Respecte mutu, tenir una certa autoritat
- Que s’expliqui bé
- Ha de tenir molta paciència
- Que doni afecte
- Que les classes siguin el més amenes possibles.
- Que irradiï felicitat
- Que sigui exigent
- Que tingui un bagatge cultural, que estigui al servei de l’alumne
- Que no cridi
- Que mantingui un ambient agradable
- I que sigui comprensiu

Redacció sobre un mestre

Al llarg de la meva vida he estat en escoles privades i públiques i haig de dir que he trobat millors professors a les públiques.
Que m’hagin agradat en recordo tres o quatre sí no més. Però em centraré en una mestra que vaig tenir durant el batxillerat perquè la recordo millor.
És una dona d’uns trenta-cinc o quaranta anys, que em va donar llengua castellana durant primer i segon de batxillerat. M’agradava perquè encara que la sintaxi és força feixuga, organitzava les classes de manera que no ho fos tant.
Ens explicava coses de la seva vida fora de l’escola, i això feia que la sentíssim més propera a nosaltres. Teníem una bona relació, tota la classe en general. Podíem fer broma però sense arribar mai a faltar-li al respecte. Me’n recordo que sempre deia
Com a professora s’explicava molt bé, vaig aprendre molt amb ella i s’interessava pel nostre aprenentatge, no com altres professors que donen la seva matèria i marxen.
Encara ara, si vaig a l’ institut on vaig fer batxillerat i me la trobo pels passadissos, ens parem a xerrar i em pregunta com em va tot.

Seminari 25/02/2010

Síntesi del seminari

A l'inici del seminari ens vam organitzar amb les feines i treballs que haurem de fer durant les setmanes següents, com:
Pensar que creiem que vam aprendre a l'escola, per poder crear la nostra autobiografia educativa.
Buscar informació de Carme Riera, per parlar-ne a classe el proper dia. I per més endavant llegir-nos un llibre d'ella i portar un breu comentari.
Pel que fa a les noticies, llegir-nos “L' Autoritat del professor” per comentar-ho a l'aula, i pensar com estructurar el nostre dossier de premsa.
Buscar recursos educatius que podem trobar al nostre barri o poble, per exposar-ho a la resta de companys.
Portar textos per llegir a l'aula, després escollir-ne els que ens agradin i els que llegeixen millor del grup, faran la lectura a Sant Jordi (les 6 hores de lletres)

La Setmana d'Activitats tindrem una conferència de Francesc Torralba a la universitat, un apadrinament d'un alumne de tercer al centre on realitza les pràctiques, visites a escoles i un espectacle per part de Pep Roma.

A continuació, vam fer les lectures que teníem pendent, i vam extreure idees:
“Amigas des de la huerta”: La verdadera amistat es mostra en moments durs.
“El niño”: Mestres que no deixen fer als nens, que no els hi donen llibertats, els hi posen límits i normes.
“Los hijos del hambre no tienen mañana”: Vam relacionar-ho amb casos d'immigrants, amb països que aquí els veiem com a llocs paradisíacs, i en realitzat rere els complexos hotelers s'hi troba molta pobresa i falta de recursos. I quan sortim fora d'Europa tot és molt diferent.

Finalment, vam comentar algunes redaccions que havíem de fer sobre el record que teníem d'un mestre. Alguns records són:
Comentant la redacció sobre la mestra, adonar-se que els records que tenia sobre ella coincideixen amb altres alumnes que havia tingut, això vol dir que la mestra els ha marcat.
Rebre recolzament per part de la mestre, per seguir endavant amb els estudis.
El mestre que en un principi donava respecte, però que amb les seves classes dinàmiques i va crear un bon ambient, i a la llarga els alumnes li van agafar confiança. El mestre es desvivia pels seus alumnes.
Records de bones vivències i suport junt amb la mestra a l'escola. Feia passar bons moments amb els companys.
Un bon professor que coneixia a cada alumne, i s'ocupava d'ells personalment.
Admiració cap al professor, per ser com era, encara que molt dels alumnes no l'apreciaven i no li donaven importància a les seves classes. Sabia molt de la vida i ho reflectia a les seves classes.

Audicity: Lo mas vital

Per fer la pràctica amb l'Audicity el primer que havíem de fer és tenir una cançó en format MP3. obrir-la amb l'audicity, i en un moment de la cançó baixar el volum i gravar una frase i tornar a pujar el volum, per baixar i pujar el volum s'utilitza un fader d'entrada i un de sortida.
La frase que jo dic esta gravada en una pista diferent a la canço i les fem coincidir. Seguidament l'exportem a mp3 i per últim i per poder penjar l'arxiu mp3 al bloc, l'hem de pujar a un servidor web que ens permeti penjar l'àudio i generar un codi embed. Jo he utilitzat goear. Un cop tenim el codi embed el copiem al nostre blog, i ja podem escoltar la nostra cançó.

com fer l'índex?

Quan de temps trigues en fer un índex? Ara és molt més senzill, estigués atent i pràctica aquesta nova manera de fer-ho.
Un cop fet el treball, hauràs de seleccionar i marcar els títols amb el format “titulo1” i subtítols amb el format “numero2”, un cop fet això col•loques el cursor a la pàgina on vols que aparegui l’índex. Tot seguit, vas a ”referencias”, selecciones “tabla de contenido automática” i ja esta fet l’índex!
Si fas algun canvi, caldrà que actualitzis l’índex, fes “click” al botó dret i a ”actualizar campos”.
Has trigat molt menys, oi?

Va de mestres

Desde seminari ens vam llegir un llibre "Va de mestres, Carta als mestres que començen",ls autors són Jaume Cella i Ollé, junt amb Juli Palou Sangrà. Tots dos són professors, el primer treballa a L'escoleta, l'escola pública de Bellatera on també fa de director, i el segon és titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona.
Tots dos, han escrit aquest llibre explicant-nos les seves experienciès i apropant-nos la seva professió i dedicació per l'ensenyament.


Tot seguit citaré alguns dels paràgrafs que m'han agradat més i els comentaré.

< Els valors, perquè siguin efectius, s’han de reflectir en el dia a dia i han d’impregnar qualsevol aspecte escolar, des del curricular al metodològic, des del sistema de relacions a la decoració de les aules. Han de ser com l’aire: hi és, però no ens cal parlar-ne per saber que existeix. > pag.44

Els valors, com són la confiança, el respecte, l’ igualtat...s’aprenen posant-los en pràctica dia rere dia, no tan sols a l’escola sinó a la vida de cada nen. Ja que els valors no és poden demostrar, només es poden mostrar, com ens va dir el sociòleg Max Weber. Els hem d’ensenyar que vivim en societat, que som diferents els uns als altres, i que per conviure, sobretot s’ha de ser educat i respectuós.


< Els sentit crític, volem deixar-ho clar, va de bracet amb el convenciment que tenim que la nostra aportació a l’empresa comuna, per petita que sigui, és important. De ben segur que no serà imprescindible, però també es veritat que el que tu pots fer no podrà fer-ho mai ningú més de la mateixa manera. Per tant, el sentit crític ens ajuda a creure fermament que tots som necessaris, tot i que ningú no és imprescindible.> pag.64-65

Crec que els autors d’aquest llibre porten molta raó en aquestes frases anteriorment anomenades, però de fet tenen raó en tot el que diuen.
El que a fet que escollis aquest paràgraf és el fet que mai m’havia parat a pensar que en la professió de mestres hauré d’acceptar moltes crítiques, perquè hi hauran situacions en las que hi hagi més d’una manera d’actuar i potser la resta de professors no els hi sembla correcte, i fins i tot jo puc adonar-me’n que la solució que jo he pres no a sigut la millor.
Això passa, i em passarà a mi perquè no hi ha una única manera de resoldre una situació concreta, sinó que depèn del que tu coneguis a un alumne, de les circumstàncies de la situació, del temps que desponguis tu en aquell moment, de l’experiència que tinguin com a mestre i com a persona, etc.