Va de mestres

Desde seminari ens vam llegir un llibre "Va de mestres, Carta als mestres que començen",ls autors són Jaume Cella i Ollé, junt amb Juli Palou Sangrà. Tots dos són professors, el primer treballa a L'escoleta, l'escola pública de Bellatera on també fa de director, i el segon és titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona.
Tots dos, han escrit aquest llibre explicant-nos les seves experienciès i apropant-nos la seva professió i dedicació per l'ensenyament.


Tot seguit citaré alguns dels paràgrafs que m'han agradat més i els comentaré.

< Els valors, perquè siguin efectius, s’han de reflectir en el dia a dia i han d’impregnar qualsevol aspecte escolar, des del curricular al metodològic, des del sistema de relacions a la decoració de les aules. Han de ser com l’aire: hi és, però no ens cal parlar-ne per saber que existeix. > pag.44

Els valors, com són la confiança, el respecte, l’ igualtat...s’aprenen posant-los en pràctica dia rere dia, no tan sols a l’escola sinó a la vida de cada nen. Ja que els valors no és poden demostrar, només es poden mostrar, com ens va dir el sociòleg Max Weber. Els hem d’ensenyar que vivim en societat, que som diferents els uns als altres, i que per conviure, sobretot s’ha de ser educat i respectuós.


< Els sentit crític, volem deixar-ho clar, va de bracet amb el convenciment que tenim que la nostra aportació a l’empresa comuna, per petita que sigui, és important. De ben segur que no serà imprescindible, però també es veritat que el que tu pots fer no podrà fer-ho mai ningú més de la mateixa manera. Per tant, el sentit crític ens ajuda a creure fermament que tots som necessaris, tot i que ningú no és imprescindible.> pag.64-65

Crec que els autors d’aquest llibre porten molta raó en aquestes frases anteriorment anomenades, però de fet tenen raó en tot el que diuen.
El que a fet que escollis aquest paràgraf és el fet que mai m’havia parat a pensar que en la professió de mestres hauré d’acceptar moltes crítiques, perquè hi hauran situacions en las que hi hagi més d’una manera d’actuar i potser la resta de professors no els hi sembla correcte, i fins i tot jo puc adonar-me’n que la solució que jo he pres no a sigut la millor.
Això passa, i em passarà a mi perquè no hi ha una única manera de resoldre una situació concreta, sinó que depèn del que tu coneguis a un alumne, de les circumstàncies de la situació, del temps que desponguis tu en aquell moment, de l’experiència que tinguin com a mestre i com a persona, etc.