Síntesi final

Aquí s'acaba, demà ja és el dia que he d'entregar aquest blog.He de reconèixer que no sempre es tenen segones oportunitats a la vida, però aquest segon blog és una excepció. En el blog del primer semestre vaig fallar perquè per tenir un blog al dia s’ha d’anar actualitzant habitualment i ser constant amb la feina. I aquest és un dels meus defectes, sóc poc constant. En aquest segon blog m’ha anat una mica millor he après a trobar un moment durant la setmana per posar-m’hi i actualitzar coses de seminari i anar fent les activitats de TIC. Un dels errors que vaig cometre també en el primer blog, va ser que em vaig rendir molt ràpid. La majoria de les coses que he hagut de fer en aquests blog són coses noves, que no havia fet mai, ni tan sols escoltat a parlar, però és clar estem aprenent... El semestre passat quan no em sortia una cosa a la primera la donava per impossible, però me adonat que amb les tecnologies es tracta d’anar provant i intentant fins aconseguir-ho.
Per tant, estic contenta de haver tingut una segona oportunitat per aprendre a fer funcionar millor el blog, i ara si miro enrere me’n adono que he après moltes coses, perquè si a principi de curs m’haguessin parlat de l’Audicity, el Jclic o el Gimp entre d’altres no hagués sabut que eren i ara fins i tot els se fer servir. Crec que tots aquests programes em poden servir de gran ajuda en el futur, tan d’alumne com de mestre.

Algunes de les activitats que més m'han agradat han sigut:

L'audicity va ser unes de les intervencions que em van agradar, perquè és un programa que treballa el so, és a dir que pots tallar cançons, pots canviar la veu de les cançons... A més pel fet educatiu em va semblar interessant, perquè és un programa que serveix per poder ensenyar als nens a agafar agilitat amb l'ordinador i alhora també nous programes. Personalment m'ha agradat,perquè he conegut un programa nou que no havia utilitzat mai i perquè m'agrada molt la música i ara he après a tallar-la, pujar o baixar el volum i provar coses noves!

El Jclic també és un dels programes que més em va agrdar perquè el trobo molt útil, ja que permet crear activitats educatives, com per exemple, trencaclosques, relacionar imatges amb paraules, sopes de lletres... Així que trobo que és interessant que poguem crear els nostres propis jocs perquè això ens permet treballar unes tematiques conretes a la nostra manera i com nosaltres volem.
Encara i així no he après gaire a utilitzar aquest programa però m'agradaria fer-ho.

Jclic

Jclic és una web d'activitats educatives

Projecte Jclic: és un conjunts d'activitats i aquestes activitats són trencaclosques, mots encreuats....
Hem de tenir instal·lat el llenguatge Java, per tal d'utilitzar el Jclic
El Jclic està format per 4 aplicacions:
Jclic applet: permet incrustar les activitats Jclic dins d'una pàgina web.
Jclic player: programa independent un cop instal·lat permet realitzar activitats des del disc dur de l'ordinador sense que calgui estar connectat a internet.
Jclic author: permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva.
Jclic reports: modul de recollida de dades i generació d'informes sobre els resultats de les activitats fetes pels alumnes.


Per fer la pràctica del Jclic, utilitzarem "jclic author" hem de seguir els seguents passos:
1.Pluja de idees
2. Recerca d'imatges que utilitzat per fer les activitats
3. Pensar els exercicis: trencaclosques, trencatext, associatext i associaimatges
4. Descarregar i instal·lar el Jclic author
5. Obrim el Jclic author
6. Anem a proyecto - li donem nom al projecte i lloc on el guardem
7. Anem a mediateca i pugem les fotografies que utilitzaré
8 Anem a actividades i fem :
Posem nom a la activitat
Color de fons
Misatge inicial i final
Color del text, grandària...
9. Provem el joc
10. Guardem el projecte
11. Anem a herramientas i creem pàgina web

Vídeo: MovieMarker

Casa de cultura-Masia Can Cortès

Des de seminari vam treballar els recursos educatius dels nostres barris i pobles. Cada un de nosaltres va portar un power point amb la informació del seu centre, les activitats que feien, com estava organitzat, com era l'edifici, on estava situat, etc. He penjat el meu power point al Scribd per tal del que podeu veure. És la biblioteca del meu poble, Palau-sòlita i plegamans.

CASA DE CULTURA-MASIA CAN CORTÈS

Google docs

El google doncs és un programa que permet comunicar-se i actualitzar a diverses persones alhora. És ideal per fer treballs, jo el vaig descobrir al primer semestre, i durant aquest segon semestre l'he utilitzat junt amb les meves companyes per fer treballs. Els treballs en grup tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, un dels inconvenients que hi ha és la distància i el problema d'horaris entre els estudiants. El google docs és una opció del google ,com un word, que permet pujar informació tant escrit com imatges. Només has de tenir un conte gmail i que et convidin per poder veure i editar el document.
A continuació posso el link d'un dels google docs que he utilitzat per portar endevant un dels treballs d'aquest segon semestre.

google docs treball ésser amb els altres

Competències digitals del mestre

Documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents
Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)

Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen les característiques que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:


Han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
Han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols.
Han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia.
Capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs.
Saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols.
Tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.

Normes ISTE

Competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:


Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
Creativitat i innovació
Comunicació i col·laboració
Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
Ciutadania digital
Funcionament de la tecnologia i conceptes

El valor afegit de les TIC

Sovint busco notícies que siguin interessants de les TIC per aprendre una mica més i veure la situació en la societat en general, pero sobre tot i el que més m'interesa es les TIC a les aules d'educació infanitl. He trobat un power point publicat al slideshare per Pere Marquès, professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra.
Llegiu-lo!

El valor afegit de les TIC a l'Educació Infantil

View more presentations from peremarques.

Últim dia seminari

Dijous 13 de maig va ser l'últim dia de seminari i per això vam decidir ajuntar-nos tots els seminaris i celebrar-ho junts. Cada seminari va preparar una cosa sorpresa pels altres seminaris. El nostre seminari, vam preparar unes flors de cartolina de colors, que vam fer nosaltes. Per recordar el primer anys de grau d'educació infantil. Així que cada un dels nostres compranys va rebre una flor de les que es veuen en la fotografia de sota. Els altres companys va preparar una sesió de risoterapia, uns altres una activitat amb un fil que ens unia a tots, etc.
La sesíó va estar acompanyada d'un pica-pica i va ser molt agradable!

En conclusió del seminari d'aquest segon semestre he de dir que estic molt contenta dels resultats, hem treballat molt i ens ha donat temps a fer tot el que haviem organitzat. Hem fet treballs i em llegit els llibres de lectura de "Va de mestres","Amor pròpi" i "L'elogi de la febelesa", el dossier de premsa sobre educació, hem explicat acudits, contes, experiències de quan anavem a l'escola i moltes coses més.
Estic molt contenta de la tutora de seminari; la Anna Eva, que junt amb els meus companys hem creat un clima agradable, treballador i alegre.






foto: el meu seminari i jo amb les flors que vam regalar als nostres companys de classe



foto: el meu seminari i jo als jardins de la tamarita

Treball debat

Desde l'assignatura de societat vam preparar uns debats sobre temes actuals d'educació, com són per exemple: excursions amb nens amb menys de 2 anys, activitats exatraescolars, el nou calendari escolar, etc.
Per possar en pràctica el debat, principalment vam haver de preparar uns recursos per argumentar amb informació vertadera i de primera mà.
el mateix dia del debat, a l'inici de la sessió,es sortejava qui sería del grup a favor i qui del grup en contra.
Els ponents, erem tots els que parlavem sobre el tema a tractar, cadascú de nosaltres feia un rol(mestre, alumne, monitor, pare...) per tal de fer més creible el debat. Havíem d'estar preparats per respondre breument i de manera clara i rigorosa les preuntes del moderador, defensant la nostra posició i/o argumentant-la en contra de l'altre grup.
El moderador estaba situat en mig dels dos grups i era la persona encarregada de plantejar el tema a tractar, és a dir, fer una petita introducció també de fer sorgir dubtes, donar en torn de paraula i fer una conclusió final del tema amb les idees que havien sorgit durant el debat.
I per últim el públic qu eren els companys de classe que aquell dia no tenien debat, havien d'estar atents a les nostres idees i al finalitzar el debat, també podien intervenir i plantejar questïons del debat.
El debat havía de tenir una durada aproximanademnt de 75 minuts.


També gairebé tots els grups va tenir un suport tecnològic, en el nostre cas va ser un power point en el qual introduiem el tema, contenia taules i representacions grafiques i links a algunes notícies i vídeos que tractaven el tema. Aquí el teniu!

Calendari

View more presentations from blanquerna.

També vam haver d'entregar un treball per escrit amb totes les dades que vam trobar i amb les quals ens vam documentar, dades que teniem de com era la idea q tractavem en el passat, objecitus i la hipòtesis, la metodologia de recerca i planificació, els resultat i discussió del treball de camps, formulació de la pregunta del debat, arguments a favor i en contra, conclusions i bibliografia.

Alexandre Jollien

Aquest vídeo és una entrevista a Alexandre Jollien, escriptor del llibre " Elogi de la feblesa". És un home que pateix una enfermetat mental i ha lluitat tota la seva vida per semblar-se a una persona normal, ja que això era la seva felicitat. Va estudiar filosofia i en el seu llibre explica la seva vida ,és a dir, és una autobiografia, des que era petit i estava intern en un centre fins ara que té una dona i uns fills.
El seu missatge en aquest vídeo és que no deixem que la mirada de l'altre ens afecti ni ens faci sentir inferiors, perquè tots som diferents i una persona diferent és una persona especial. I encara que busquem la igualtat entre tots nosaltres, la felicitat està en la diferencia.

Pel·lícles i models educatius.

Una de les sesions de processos i contextos educatius la vam dedicar a veure uns vídeos o trossos de pel·licules on podíem veure clarament quin tipus d'educació hi havia darrere de cada nen. En faig una síntesi de cada una d¡aquestes películes.

Pel•lícula 1- “Pensant en els altres “

Es tracta del model Humanista.

En el documental podem veure com l’aprenent pot arribar a motivar als companys, a través de les cartes que escriu i exposa a l’aula. Cada nen explica la seva història i en nombroses ocasions, els nens empatitzen amb el protagonista.

El mestre intenta igualar a tots els alumnes perquè cap nen es senti inferior a la resta. Quan hi ha un conflicte a l’aula, el mestre el primer que fa és intentar trobar una solució. Tan aviat com se n’adona, reuneix a tots els alumnes i els exposa els fets. En alguns cops, els nens que se senten identificats, exposen els seus sentiments.

El principal objectiu de l’escola és ser feliç i empatitzar, és a dir, aprendre a posar-nos en el lloc dels altres.

Pel.lícula 2- “Hoy empieza todo”

El docent aplica el mètode sistèmic a les seves classes.

L’aprenent, forma part d’una família en una situació complicada, el poble pateix una crisi econòmica i els pares no tenen feina. Els alumnes es senten apartats dels seus pares i es recolzen en els mestres.
L’ensenyant, és el director que també exerceix de mestre, tracta de conèixer la situació de l’alumne a casa, i té en compte l’entorn familiar a l’hora de treballar i tractar-los. Quan es dirigeix als alumnes, es posa a la seva altura.
Els continguts; les activitats són conjuntes, canten cançons i treballen a l’hora la motricitat i la memòria. Treballen la grafia resseguint les lletres, mentre el mestre es passeja entre les taules.
Al final, aconsegueixen l’estabilitat global del sistema; guanyant a la tristor de la pobresa, fent una festa a l’escola, canvien el color gris de l’edifici per colors vius, decoren l’escola amb materials reciclats, els nens ballen amb vestits de colors, les famílies col•laboren venent aliments... Intentem canviar l’estat d’humor dels pares que estan deprimits, i els fa veure que han de lluitar pels seus fills.


Pel.lícula 3 – “Ser y tener”

Es tracta del model Constructivista.

El mestre acompanya les activitats des de a prop i un per un els va corregint individualment, per lo que cada nen disposa d'uns minuts personalitzats per ajudar , resoldre dubtes o qualsevol problema.

L'ensenyant intenta que els companys sàpiguen valorar els treballs dels demés, tant en positiu com en negatiu, per aprendre’n dels errors o inclús per intentar imitar aquells treballs millor valorats.

A la pel•lícula podem veure que el mestre demostra poca motivació, demostrant més interès pels errors i les possibles millores, també cal dir que no valora el procés sinó el treball final en les programacions individuals i personals.

L'ensenyant intenta extreure els sentiments dels alumnes a través de qüestionaments individuals. Podem trobar certa importància de la família, ja que , afecta als nens i el mestre intenta parlar-ne per solucionar-ho.

Pel.lícula 4 – “Escola Rural”

Es tracta del model Naturalista.

En els petits fragments d'escoles podem veure que les classes disposen de zones diferenciades per temes ( matemàtiques, música...) i ells mateixos escullen on volen anar i que fer, ells administren el seu temps, un fet curiós és que els alumnes estan barrejats per edats, per tal que els petits aprenguin dels grans i els grans repassin continguts que ja saben.

En les escoles s'intenta fomentar la creativitat i s'intenten suprimir les rutines.
Els mestres només intervenen quan hi ha un problema greu entre ells o quan el nen ho demana, encara que , el contacte de mestre - alumne és directe, estan sempre a la seva disposició, però amb una lliure reclamació.

També dir que entre les escoles rurals intercanvien informacions, opinions i la creativitat, una activitat que vam poder veure al vídeo es la de escollir un llibre i entre les escoles la va passant i van relatant des de el que havia escrit l'anterior escola, amb lo que les escoles tenen molt d’interès per saber de les altres i també fomenta la relació entre totes les escoles rurals.

Les TIC a educació infantil

Mirant pàgines sobre les TIC a l'aula, he trobat aquesta que parla especialment dels 0 als 6 anys. Us deixo aquí la direcció per que li poguem fer un cop d'ull!
http://www.xtec.es/~mgimen32/winfantilcat0.htm

Fluxogrames

Els fluxogrames i els mapes conceptuals són formes de suport al pensament. Els fluxogrames, a diferencia dels mapes conceptuals van ser creats en l'ambit informatic encara que avui en dia s'utilitza en altres camps.
Per a un mestre, és una eina que li pot servir per planificar el seu treball i a més pot ensenyar-li als seus alumnes a utilitzar-la, ja que és un bon mètode de coneixement i aprenentatge.
Els fluxogrames tenen diverses formes segons el seu significat; inici, instruccions o decisions. Per veure més simbologia, feu click aquí
Un dels programes que treballa amb fluxogrames és el Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com
Pràctica: fer l'acció de com travessar una cruïlla on hi ha semàfors.

Edu365 i educalia

Dos entorns per a l'educació: edu365 i educalia
Aquesta pràctica consisteix en fer una visita per les dos pàgines webs que tracten sobre l'educació. I fer un breu resum sobre les principals parts de cada una. A més haviem de conretar més en una de les parts de la web; descriure-la, valorar la seva funció com a pàgina educativa, les activitats de que disposa, etc.
A més e posat alguns link per tal de que sigui més fàcil si voleu fer-li una ulleada.


edu365

Mapa canceptual

En aquesta pràctica farem un mapa conceptual. Per fer-ho passarem per 3 estadis:
- selecció i jerarquització de conceptes
- refelxió sobre la relació de cada concepte amb els altres
- representació gràfica adequada
Per tant un mapa conceptual ens ajuda a entendre els conceptes i ordenar-los mentalment, facilitatnt-nos una millor memorització i comprensió.
Per fer aquesta practica utilitzarem el progra,a gratuït CMapTools

seminari 27/04/2010

Podríem dir que el seminari del passat dimarts 27 d’abril es va dividir en tres parts clarament marcades. A la primera part l’Anna Eva ens va expressar lo descontenta o sorpresa que estava després d’haver corregit les nostres síntesis sobre la SAE. Desprès d’exposar el perquè d’aquesta decepció i que en parléssim una estona, vam arribar a la conclusió que nosaltres no vam entendre gaire bé el què s’havia de fer, ja que l’altre SAE no la vam treballar gaire per escrit, i que ella donava per entès que faríem la síntesi com ella volia i tampoc vam perdre estona en explicar-ho. Finalment vam dir que tots som nous i que equivocar-nos és normal, així que per les pròximes vegades ja no hi haurà necessitat de fer-ho, i explicarem amb molt més detall la nostra experiència des del punt de vista de “mestres” i no pas com si fos un resum d’una excursió.
A la segona part li vam dedicar l’atenció a la Júlia que ens va explicar el funcionament de l’esplai del seu barri, ja que el dia que els altres ho vam fer ella no hi era. Una de les coses a destacar, penso que és el fet que treballen d’una forma semblant al mètode per projectes. Decideixen un tema central a tractà i després fan girar totes les activitats al voltant d’aquell centre d’interès. La Sonia també havia de fer la seva exposició però no va assistir al seminari.
En tercer lloc i per últim, en aquest seminari vam tornar a dedicar una llarga estona a intentar interpretar com ha de ser el dossier de premsa, com ja havíem fet el dimarts 2 de febrer i podem veure a la síntesis d’aquell dia.

Vam concloure que el treball del dossier de premsa ha de constar de:
- Una portada.
- Un índex en el qual s’hi ha de llegir les diferents parts del treball.
- Un Índex de noticies classificades... on hi ha d’haver el nom, citat correctament per la normativa ISO 690 que és la recomanada per la facultat, de totes les noticies que volem posar al treball.
- La presentació del dossier justificant el perquè de la classificació de les noticies.
- La síntesis i comentari crític de cinc noticies del treball, que poden ser o cinc del dossier, o unes quantes del dossier i unes altres que els haguem escollit personalment.
- Un annex on puguem trobar físicament, totes les noticies que abans hem citat en el punt dos.
Desprès també vam parlar de la forma de numerar l’annex, i finalment vam decidir que utilitzaríem el terme Annex per referir-nos a una noticia sencera i que els aniríem numerant amb xifres romanes. Ex. la primera noticia del annex serà l’Annex I, la segona l’Annex II, etc.

Intel·ligència emocional

Des de l’assignatura de processos i contextos educatius ens han proporcionat diversos articles que parlen sobre la Intel•ligència emocional, o bé quocient emocional. Com que ho he trobat molt interessant faré una síntesi sobre les idees, extretes dels articles que he llegit.
Les competències principals de la intel•ligència emocional o els cinc manaments de la intel•ligència emocional, com es refereix en el text són:

1. El coneixement de les pròpies emocions
2. Capacitat de controlar les emocions
3. Capacitat de motivar-se a un mateix
4. Reconeixement de les emocions alienes ( Empatia)
5. Control de les relacions socials


L’article diu “ L’emoció i la intel•ligència ja no son incompatibles. Segons els últims estudis, per ser llest i triomfar no hem de reprimir els sentiments, si no canalitzar-los adequadament.”
Per arribar a tenir èxit en el futur, no tan sols val amb un alt coeficient intel•lectual (aporta un 20%) si no que compta la capacitat de viure i controlar els nostres sentiments, és a dir el COCIENTE EMOCIONAL.
Una revolució científica assegura que les emocions tenen un paper molt important a la hora de prendre decisions.
Un home que en sap molt d’això és Daniel Goleman, professor de Psicologia en la Universitat de Harvard. Qui a escrit un llibre anomenat “La intel•ligència emocional”. Actualment, dirigeix uns programes a varies escoles de estats units on ensenya als nens a resoldre conflictes controlar impulsos i desenvolupat les leses habilitats socials.
Las persones amb un alt CI (coeficient intel•lectual) són ambicioses, productives, despreocupades pels altres i incomodes amb la sensualitat. En canvi, les persones amb un alt CE (coeficient emocional) són més obertes, extravertides i alegres, es comprometen amb la resta de persones i les causes, son responsables, simpàtiques, es senten bé amb si mateixes i amb les persones del seu voltant.

Per últim intentaré explicar on es troba cadascuna d’aquestes parts al nostre cervell i com funciona.
El CI es troba al neocòrtex, a les capes més superiors del cervell. En canvi la zona emocional es troba a les profunditats del centre del cervell (amígdala), al sistema límbic.
Els neurocientífics han descobert que el circuit cerebral, permet que una senyal del que hem vist o sentit es dirigeixi a la amígdala sense passar pel neocòrtex, on es produeix les decisions racionals. Això permet que la amígdala produeixi al seva resposta i es en aquets casos quan actuem sense pensar.

Ética de la compasió

Desde l'assignatura d'antropologia, la mestre Anna Pagès ens va recomanar anar a veure una conferència d'en Joan-Carles Mèlich, junt amb altres escriptors, on presentava en seu llibre "L'ètica de la compasió" al bar d'una llibreria situada a la diagonal de Barcelona.
Alguna de les idees que vaig poder captar encara que no havia llegit el llibre ni entenc de filosofia són les següents;
Defineix l’ètica de la compassió com el contrari a crueltat. Com el reconeixement de la vulnerabilitat i el no poder inhibir el sofriment de l’altre, és a dir l’empatia. La compassió és el codi universal absolut, que fa que la ètica tingui sentit.
Joan Carles Melich diu que no hem d’enterrar la compassió encara que es faci servir en un terme absurd, ja que per a ell la compassió té més valor que l’ús que se’n fa de la paraula.
“No és possible formar sense transformar-se”, va dir textualment. No es tracta de dir una cosa a algú, si no de dir-s’ho a un mateix. No podem canviar la societat, per exemple, sense abans començar per canviar cada un de nosaltres.
Fa dues distincions o paral•lelismes; l’antropologia no és el mateix que la metafísica i hem de distingir entre compassió (humilitat, egocentrisme) i pietat.
La vergonya sorgeix quan hi ha consciència (gusanillo de la consciència) i remordiment. Gràcies a la consciència ens em penedim d’alguna cosa, però alhora pot ser que no tinguem remordiment.
En relació amb això, va nomenar la pel•lícula “El hijo” dels germans Barden on tracta l’emergència de la vergonya i l’home com a ésser prescindible.
L’autor del llibre, Joan-Carles Mèlich va dir que devia aquest llibre a moltes persones. I creu que un gran llibre sempre té una gran primera frase. Un llibre d’un autor conegut comença amb la frase “Comenzamos con las manos vacías”, en canvi ell el contradiu i comença amb “ No comenzamos con las manos vacías”. Té la peculiaritat de començar tots els seus llibres amb la paraula “No”.
Per últim, afegeixo dues idees més que va dir a la conferència i que ens ajuden a entendre una mica més la seva filosofia.
Diu que l’enemic es entès millor si penses contra qui penses.
Pensa que hi ha alguna cosa més en la filosofia entre Aristòtil i Kant, i que no has d’estar amb un o amb l’altre.

seminari 15/04/2010

Hem començat la classe llegint i comentat els acudits que hem portat la Raquel, la Leticia i jo.
Després hem passat a ensenyar el nostre objecte personal de quan anàvem al parvulari.
Hem col•locat tots els objectes en una bossa, i cadascú n’havia de agafar un que no fos el seu i ensenyar-lo.
El primer que ha sortit ha estat el de la Soraya. És una placa de fang amb dibuixos que té penjada a la seva habitació i ens ha dit que sempre que entra a la seva habitació i veu la placa, se’n recorda de quan ella era petita. L’adjectiu amb que el defineix és diversió.
El següent ha estat el de l’Anna. És un àlbum de fotografies que li van regalar els de cinquè de primària quan ella feia sisè, amb motiu de comiat. L’adjectiu que li atribueix és il•lusió i tristesa.
La Laia ha portat un sobre pintat d’una amiga, amb la qual s’hi enviava cartes. A dintre hi havia una d’aquelles fulles que quan les tires volen. Ara ja no té contacte amb la seva amiga però el sobre li ha fet gràcia. L’adjectiu que hi atribueix és enyorança.
L’Anna Muñoz ha portat una bosseta on hi va cosir botons i una titella amb forma de granota feta amb pasta de paper. L’adjectiu que hi atribueix és bons moments.
La Sònia ha portat la seva bosseta on hi guardava el berenar. També la va fer servir la seva germana.
L’Albert ha portat la fitxa del penja robes amb el seu nom. L’adjectiu que relaciona amb l’objecte és felicitat.
La Leticia ha portat un pollastre de fang que va fer ella quan anava a la classe dels pollets. L’adjectiu és bons records.
La Patricia ha portat un llibre de paraules i sons perquè quan era petita i aprenia a llegir amb aquest llibre, deia que quan aprengués a llegir, es llegiria tots els llibres del món. L’adjectiu és somni.
La Maria ha portat una placa de fang amb un dibuix d’un vaixell que va fer a tercer de primària. L’adjectiu és enyorança.
La Raquel ha portat un punxó perquè li recorda a quan un nen es va punxar amb un punxo a la seva classe. L’adjectiu és nervis.
La Mireia va portar un àlbum la setmana passada, però se’l va deixar a classe i li van prendre. Tot i així atribueix l’àlbum al desordre, ja que quan li tocava muntar l’àlbum sempre tardava més que la resta perquè o tenia tot desordenat.
A continuació, un cop acabats tots els objectes, em discutit que faríem l’últim dia de semestre a seminari. Em acabat decidint fer unes flors amb cartolines i escriure-hi paraules que haguem treballat al seminari.
Finalment la Sònia ha presentat el seu recurs educatiu:
La Biblioteca Ventura Gasol:
Té dues parts
La part d’adults
La part infantil, la qual consta de racons.
Els llibres nous els fiquen en una prestatgeria apart, perquè així els nens no hagin de buscar els llibres que no han llegit per tota la biblioteca.
L’edat és de 3 a nou anys i normalment hi ha 30 nens, sense els seus pares, ja que aquests es queden a la saleta del costat llegint.
Fan vàries activitats:
Conta Contes, un dia a la setmana i és gratuït.
I també fan uns tallers on els nens escullen contes i els comenten.

DEBAT: Calendari escolar

Carta Nou Calendari Escolar

View more documents from AMPA Pascual Cañís.

seminari 25/03/2010

Síntesi seminari 25-03-10
En aquesta sessió de seminari vam fer les exposicions dels recursos educatius que havíem trobat al nostre barri.
• Maria: Biblioteca Can Casacuberta a Badalona
Aspectes a destacar:
- Hi havia prestatges organitzats per edat i per temàtica.
- Li donen molta importància als dimonis ja que és la figura dels Badalonins
• Ana Muñoz: La casa dels colors, Ludoteca a Zona Franca
Aspectes a destacar:
- S’han d’apuntar per accedir-hi pagant una petita quota.
- De 0 a 4 anys han d’ anar acompanyats pels pares i la sala està plena de racons que es van canviant.
- A la sala de 0 a 12 anys hi ha: sala habitabilitat on trobem jocs motrius, jocs de taula i jocs simbòlics.
- També fan tallers dos o tres cops per setmana per a què tots els nens puguin passar per als tallers.
• Albert: L’esplai a Lloret
Aspectes a destacar:
- Hi ha una coordinadora i s’intenta que tot l’equip de monitors segueixin la mateixa línia.
- El carnaval es fa junt amb els altres esplais.
- Per Sant Jordi venen llibres i roses per fer més assequibles els preus de l’esplai.
- Experiència com a monitor: és el que li va fer decidir-se a fer aquesta carrera.
• Mireia: Ludoteca Tucutuc
Aspectes a destacar:
- A la part de la Bibilioteca hi ha taules, prestatges, ordinadors i la sala d’estudi de 6 a 16 anys.
- També tenen tres sales: la de jocs, un cantó de l’hora del conte i una sala de psicomotricitat on fan un circuit.
- A la part de la Ludoteca treballen dos educadors socials i està partit en dos grups; de 4 a 8 anys i de 8 a 14 anys. Això és per concentrar-se més en cada grup amb diferents activitats.
- És un servei gratuït però a l’estiu fan un casal que si que es paga, encara que molt barat.
• Leti: Biblioteca Can Pedrals
Aspectes a destacar:
- Hi ha contes tous perquè els més petits vagin agafant el plaer pels llibres.
- A la zona d’ordinadors sempre s’ha d’anar acompanyat per un adult.
- Hi ha una zona per pares i mares.
- No fan moltes activitats i això és perquè les activitats depenen del que vulgui invertir en diners cada ajuntament.
- Normalment els professors de les sales infantils no tenen carrera i són voluntaris.
• Sandra: Centre Cívic Trinitat Vella, a San Andreu
Aspectes a destacar:
- A la ludoteca hi ha un racó infantil tancat, encara que també hi ha un espai obert on fan les activitats.
- No és un centre oficial ja que l’ajuntament no dóna tants diners com a la biblioteca principal de Sant Andreu.
- Els llibres els han anat donant la gent i l’únic ordinador que hi ha també va ser una donació.
• Laia: Biblioteca Les Corts
Aspectes a destacar:
- Hi ha un espai per als petits lectors on poden fer la lectura sols o amb els pares, però sempre en silenci.
- Té un racó d’informàtica amb quatre ordinadors.
- Hi ha vàries seccions per ordenar els llibres; d’imaginació, de coneixement, consulta, per als pares...
- Fan vàries activitats.
 
• Raquel: Casa de Cultura Masia Can Cortès a Palau de Plegamans
Aspectes a destacar:
- Té un auditori, pantalles d’informació i la biblioteca
- La biblioteca consta de la sala d’estudi, un espai infantil i dos ordinadors.
- La activitat que fan és “L’hora del conte”
• Ana Pulido: Biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola
Aspectes a destacar:
- Els prestatges són baixets perquè els nens puguin accedir-hi amb facilitat.
- Els dissabtes fan les activitats de “L’hora del conte”, Espai nadó (que són tres sessions per crear vincles entre nadons i pares i mares) i Ballmanetes (de 0 a 12 mesos).
- Col•laboren amb el projecte “nascuts per llegir” que promouen el contacte dels contes amb els nens des del primer mes de néixer.
• Patricia: Biblioteca Francesc Candem de Zona Franca
Aspectes a destacar:
- És una biblioteca nova del 2006, per tant és molt moderna
- Té dues plantes: la primera és per a gent gran amb revistes i llibres, i la segona és la biblioteca i una sala d’educació infantil. Hi ha un racó amb molta informació sobre l’automobilisme ja que en aquella zona es fa la fira de l’automobilisme.
- Els nens fins 14 anys disposen de llibres, documentals, revistes... subdividides per prestatges.
- Els més petits tenen la zona de petits lectors, on han d’anar acompanyats fins als 7 anys.
- Fan diverses activitats com tallers, contes, jocs...
- També tenen revistes d’informació per a mares i pares.
- La Biblioteca ofereix el seu espai d’educació infantil a les escoles perquè les utilitzi pels matins gratuïtament.
• Soraya: Biblioteca Vapor Badia a Sabadell
Aspectes a destacar:
- S’hi pot trobar tot tipus de material com llibres, revistes, discos compactes, Cd-roms, DVDs... sobre coneixement, imaginació i oci.
- Es pot navegar per Internet de forma gratuïta prèvia autorització dels pares.
- Activitats: L’hora del conte, ballmanetes i cinema infantil.
Autocrítica exposicions
- No s’ha d’acabar les exposicions dient “ja està”, ni repetir moltes vegades el “pues” o el “bueno”
- No s’ha d’utilitzar segons quin tipus de comentari o de gest que és massa col•loquial, és a dir, s’ha de canviar el registre en una exposició oral, no parlar com si estiguéssim en un bar o amb els amics.
- No hem de fer frases incompletes.
- Hem d’estar de cara al públic, no d’esquenes i anar girant-nos per parlar.
- Feedback: la mirada ha de ser a tothom, no només a la professora o al que ens avalua. A classe hem de vigilar de no mirar només a l’alumne que veiem que està atent, sinó que hem de mirar a tothom perquè sentin que parles per a tothom i que no es distreguin.
- Vigilar on posem les mans, sobretot mai a la butxaca.
- Consell que servirà també per quan siguem profes: hem d’utilitzar diferents metodologies i postures segons l’activitat a fer, com per exemple si toca jugar utilitzaràs unes diferents que si toca llegir, aprendre les lletres, etc. On hem de fer-los entendre amb el cos que no és un joc el que estem fent, sinó que es seriós.
- Per tenir en compte: “El llenguatge no verbal” de Flora Davis diu que el 15% del que ens comuniquem són paraules, el 25% és el to que utilitzes i la resta, el 60% és el que nosaltres comuniquem amb el cos, el llenguatge no verbal. Hem de saber utilitzar aquests recursos.

seminari 23/3/2010

SÍNTESI SEMINARI
Vam començar aquesta nova sessió de seminari parlant de la SAE, primerament vam parlar dels apadrinaments, els meus companys i companyes van explicar les incidències que van patir i com va anar l’experiència en general. A continuació vam comentar també que ens va semblar l’espectacle de divendres, tothom vam coincidir en que era un espectacle diferent al qual no estavem acostumats i que el protagonista l’adreçava a una franja d’edat molt àmplia.
A continuació l’Albert va llegir el seu conte “El jove i l’anell” i la conclusió que vam treure d’aquest va ser que només les persones que t’estimen, tot i que tinguis defectes, t’estimaran tal com ets i trobaran un valor incalculable en la teva persona.
Va arribar l’hora d’ explicar els acudits. En aquesta sessió li tocava a la Soraya i a la Laia. El de la primera tractava sobre els mestres que no deixen llibertat de creació als infants, vam posar l’exemple d’una escola visitada a la SAE, on totes les fitxes eren exactament iguals, res creatives. També vam relacionar l’acudit amb el conte que va portar la Sònia. L’acudit de la Laia tractava de la desmesurada llibertat que hi ha a Finlandia.
Més tard ens vam centrar en la notícia que havíem de portar llegida “L’autoritat del mestre”, una notícia que a tots ens va costar molt d’entendre però finalment llegint paulatinament vam aconseguir saber que volia dir l’autor. Les idees que vam extreure entre tots van ser que havia una diferència entre autoritat i poder. La diferència entre les dos és que l’autoritat és fer-se respectar perquè generes una estima i un apreci en l’alumne, mentre que el poder és fer-se respectar mitjançant càstigs i mesures correctores. Comentant la notícia tots vam coincidir en dir que si les normes eren imposades sempre t’acabes revelant, per tant estàvem d’acord amb l’autor defensant així l’autoritat, és a dir, la manera d’educar als alumnes mitjançant el mètode de fer reflexionar i de crear un vincle entre professor-alumne.
Per acabar la sessió de seminari, l’Anna Eva ens va posar un exemple que ha passat realment a una classe de la ESO, i que ens podria passar a nosaltres com a futures mestres, era el següent: una nena rebel que no fas cas a ningú i que molesta molt a les classes, que faríem en aquesta situació?. Van sortir varies idees interessants, com per exemple fer protagonista a la nena, no ser prepotent amb ella i motivar-la reforçant les coses bones que fa i no les coses negatives.

SAE Semana d'activitats extraordinàries

Conferència Dr. Francesc Torralba

El primer dia, per tal d'obrir la setmana d'activitats va vindre el senyor Torralba a fer una conferència a l'auditori de la nostra facultat. He fet un link a la pagina web on està penjada aquesta confe`rencia per tal que la podeu veure i sentir ja que tracta sobre un tema molt important i que ens engloba a tots, com és l'educació. Es basa en un paral·lelisme entre l'educació i el verd "donar".
a més des de l'assignatura de persona, cultura, religió i valors vam llegir un llibre "El sentit de la vida" d'aquest autor, i vam fer un treball on tractem alguns dels capítols que més ens van agradar, personalment. Us he adjuntat en format scribd per a que o poguem llegir millor.

Sentit de La Vida

SAE Semana d'activitats extraordinàries

A continuació esmentaré al visita a dos escoles que vaig fer durant la setmana d'activitats del segon semestre.
Escola grèvol
Dimarts 16 de març, vaig anar conjuntament amb la Soraya Rodríguez a fer l’apadrinament a l’escola Grèvol de Barcelona. La nostra padrina va ser la Marta Lezana, qui es va passar amb nosaltres tot el dia. Pel matí ens va ensenyar tota l’escola, la secretaria, la sala de profes, els patis, el gimnàs, les aules d’informàtica i de tot el cicle infantil. Les aules de P3 i P4 amb més profunditat, aprofitant que els alumnes estaven a piscina. Ens va presentar a gairebé a tots els professors d’educació infantil, fins i tot al coordinador de pràctiques i tots van ser molt simpàtics amb nosaltres.
Després de dinar vam estar a una aula amb nens/es de P4. Em va sorprendre la gran diversitat que hi ha dins de l’aula, no de cultures sinó de dificultats en l’aprenentatge o comportaments; hi ha un nen amb símptomes d’autisme, un nen i una nena que són adoptats, la nena és xina i la seva família no parla el català, o sigui que té greus problemes per comunicar-se i relacionar-se. La professora també ens va explicar que hi ha un nen que sempre dibuixava el mateix, hi ho vam poder comprovar; al matí havien de fer un dibuix lliure amb ceres i aquest nen va dibuixar un nen, i a la tarda havien de dibuixar el Sant Jordi i va tornar a dibuixar exactament el mateix nen.
En quant a la manera de fer classe de la mestre, també vaig veure coses negatives que en van sobtar. Encara que només vaig estar per la tarda a l’aula, vaig poder observar l’activitat del Sant Jordi, que consistia en fer un dibuix relacionat amb la llegenda de Sant Jordi que havien explicat al matí, i escollirien el millor dibuix per presentar-lo a la revista de l’escola. La mestre va començar l’activitat sense recordar en que consistia el premi al millor dibuix, per estimular-los una mica. Va repartir un quart de full a cada alumne, encara que al semestre passat a expressió plàstica vam aprendre que la superfície de paper havia de ser gran, DinA3 per exemple. Tan sols li va repartir un retolador a cada alumne, de color verd, a més els retoladors eres gruixuts que als nens els hi costava agafar-ho amb la mà. Després quan la mestre va creure convenient, els va començar a recollir, sense preguntar si els nens havien acabat ja.
Després va repartir plastilina, també del mateix color per a tots, sense donar cap estimulació o emoció als infants. Semblava que fos qüestió d’ omplir el temps.
Per acabar, van sortir al pati, on s’ajuntaven amb l’altre classe de P4 i els de P3. Aquí vaig conèixer a un nen de P3, que no podia o no sabia parlar. Es comunicava a través de moviments i sorolls. Vaig estar una estona jugant amb ell, encara que no arribava a saber que era el que em demanava.
Era el primer cop que assistia a una classe de parvulari, així que em va sobtar tot, perquè tot em venia de nou. El que treballaven sí que ho sabia(colors primaris, geometria...), però el que més em va sorprendre és el paper de la mestre, perquè és molt contrari a la meva idea d’una bona mestre.


El bressol del Poble Nou

El dimecres 17 de març, vam visitar una escola bressol, ens va rebre la directora i encara que no esperaven a tants alumnes, vam fer la visita per les instal•lacions i en acabar ens van deixar entrar en parelles o trios a les aules.
L’escola bressol s’ha construït fa dos anys, al costat d’un col•legi amb el qual algun cop comparteixen el pati. Encara que té dos patis, un per grans i mitjans amb sorral, tobogan, etc. I un petit pels lactants, on el terra és de goma i aprofiten els dies de sols per sortir a jugar.
Aquesta llar d’infants consta de dues classes de mitjans, dues de grans i una de lactants, el passadís ampli que conduïa a totes les aules s’utilitzava per a diversos usos, disfresses, cavallets, llocs amb mòbils, etc. Les aules s’unien entre elles per mitjà d’unes portes corredisses on hi ha un espai, que comparteixen les dues classes, per dormir, per guardar els jocs...
En quant a la manera de funcionament, l’escola té molt clar la importància de la interacció entre pare-mestre-infant. Per dur a terme aquesta relació fan servir una llibreta general que està penjada a la porta de la classe, on s’explica que han fet els nens a nivell general durant el dia. Per explicar coses més personals, o bé, es diuen quan els pares venen a buscar al nen/a, o bé, a la llibreta personal que es fa un cop per setmana.
Una altre idea que haig de destacar és que els objectes amb que jugaven eren reciclats, coses simples. Com per exemple taps de suro, taps de plàstic de diferents mides i colors, caixes dures de galetes, objectes de fusta...
I per últim, una activitat que estaven fent els grans que em va agradar molt: Jugaven amb gelatina! Sobre la taula hi havia un munt de gelatina de colors. La tocaven, la passaven de un recipient a un altre... s’ho passaven pipa!
Cap a les dotze, els nens/es ja començaven a preparar-se per dinar. I nosaltres vam aprofitar per observar-los una mica més de prop, en grups petits vam entrar a les aules on dinaven i la mestre ens va explicar més idees.


us deixo un vídeo de la inauguració de l'escola del poble nou amb l'alcalde de Barcelona.

seminari 11/03/2010

CONTES

Sandra: “El muchacho y el ángel”
Idees extretes de la lectura:
Per què ens costa expressar els nostres sentiments, en el cas què ens costi?
• Per vergonya
• Per falta de costum
• Perquè ho donem per entès
• Perquè és complicat sincerar-se, és difícil
• Pel període d’edat en el que estem
Sembla que la sensibilitat sigui un sentiment relacionat directament al gènere femení.
Tots els infants fan mostres d’afecte cap als pares, serà en l’etapa de l’adolescència, quan es dóna més prioritat a les amistats que als progenitors, que això canviarà.

Patricia: “Galletitas”
Idees extretes de la lectura:
L’egoisme que mostren les persones i entendre que per sobre d’aquest ha d’estar el companyerisme, la convivència, la confiança i la comunicació.
Moltes vegades esperem que els altres facin per nosaltres el que nosaltres fem per ells i ens trobem que la realitat no és aquesta.
S’ha de tenir en compte la importància del treball en equip i per tant la col•laboració i cooperació de tothom per igual.

Mireia: “L’arbre generós”
Idees extretes de la lectura:
La generositat de la naturalesa davant l’egoisme de l’ésser humà. Desigualtat entre l’home i la natura.
L’egoisme incontrolat que presenten certes persones que fins a l’últim moment de la seva vida demanat i no són capaços de reflexionar, ni compartir amb els altres.


SETMANA D’ACTIVITATS

Repassar l’horari de les diferents activitats, aclarir dubtes en relació als apadrinaments, les visites a les escoles de dimecres i dijous i sobre la conferència d’en Torralba.


CARME RIERA

Iniciar el comentari sobre la biografia de Carme Riera, destacant aspectes com la seva nacionalitat mallorquina, la forta influència de la seva àvia i la seva llicenciatura en Filologia Hispànica.

Comentar l’elaboració del treball del llibre. Constarà de dues parts:
- Resum crític del llibre (cercar i llegir crítiques d’experts per veure com ho hem de fer)
- Comentari ressaltant aspectes que destacaríem de la lectura individual, relacionats amb àmbits treballats als diferents mòduls o bé relacionats amb el món de l’educació.

Redacció wiki i wikis educatius

Els wikis són uns llocs web col.laboratius, que poden ser editats des del navegador pels usuaris. Es pot crear, modificar, enllaçar o esborrar el contingut de la pàgina web, d'una forma interactiva, fàcil i ràpida, com ho mostro amb aquest esquema fet per mi:

La wiki WikiAnt Project és una pàgina web molt interessant de veure, on s'exposa un projecte de millora de la qualitat docent.

També hi ha una wiki anomenada aulawiki21, on l'autor pretén recopilar articles, experiències, recuros i eines que podem enquadrar en la web educativa 2.0.

Una de les wikis més conegudes és la wikipedia, que és una enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

El nostre grup hem fet una aportació a Viquipèdia en català sobre l'Arbre de la ciència de Ramon Llull, ja que és el símbol de la nostra universitat i creiem que seria una bona aportació.:

Ens vam reunir totes a la sala d'ordinadors i vam estar pensant sobre que el faríem, llavors ens vam ficar a la definició de Ramon Llull, i vam trobar que hi havien paraules seleccionades en vermell, que vol dir que falta fer la entrada encara, però com que nosaltres voliem fer la del Arbre de la ciència, vam crear un nou enllaç per fer la aportació, que va consistir en traduir al català la definició que vam trobar a la wikipedia castellana.

Un altre dia vam quedar per fer els enllaços i adjuntar la imatge, però vam tenir dos problemes; el primer, es que no vam poder esbrinar com fer perquè sortís la imatge a la entrada; la segona, vam posar diferents enllaços amb les paraules, però al dia següent ens vam donar compte que ens els van treure tots...

Un altre dia vam solucionar aquests dos problemes: vam posar uns quants enllaços i sembla que de moment els accepten, creiem que l'altre vegada ens els van treure perquè abans eren masses enllaços. També vam estar investigant sobre com pujar la imatge, i al final vam optar per agafar la mateixa imatge de l'Arbre de la ciència que hi ha a la Wikipedia en castellà. Per fer-ho, vam agafar el codi html de la imatge i el vam pegar al html de l'entrada de l'Arbre de la ciència en català.

I així és com vam col·laborar una mica en la Viquipèdia catalana, la veritat és que tots ens beneficiem de les aportacions que de mica en mica van fent els col·laboradors.

Imatge: GIMP

GIMP(GNU Image Manipulation Program) és un programa amb el qual podem retocar imatges, semblant al photoshop.
En aquesta pràctica he reduit els megapíxels de la imatge a la meitat amb el programma paint (2ª imatge) i després utilitzant el GIMP he tret el camió abandonat del paissatge amb el tampó de clonació, he agafat verd de la llespa i le tapat.






Imatge original



Imatge amb reducció de píxels



Imatge retocada

seminari 04/03/2010

El primer que vam fer al començar la classe del dijous 4 de març, va ser explicar els contes. Primer va llegir el conte la Leticia, anomenat “ El dret a morir”, on va haver un gran debat entre que sí no hi ha cap possibilitat de viure que els deixin morir, que acabi la teva vida com tu vulguis o deixar la teva vida en mans dels metges, viure el més temps possible. El problema és que l’eutanàsia, és veu com un assassinat i no es pot donar així com així.
A continuació va llegir la Raquel un paràgraf, del llibre La buena suerte. I vam arribar a les següents conclusions:
- Si no fas res perquè et surtin bé les coses, no et sortiran bé.
- La bona sort s’aconsegueix a partir de moltes circumstancies en comú.
- I que la sort té l’has de guanyar.

Després vam estar parlant de la setmana d’activitats, donant més detalls i amb el programa a la mà.
Dilluns: hi ha la conferència del Francesc Torralba “ L’art de ser mestre” i potser ho graven i ho posen en una aula per la tarda, per aquella gent que no pugui anar pel matí.
Dimarts : acompanyarem a un alumne de tercer a una escola durant tot el dia.
Dimecres i Dijous: visitarem escoles: el dimecres visitarem una escola bressol i dijous una escola. Visitarem els centres en grups, acompanyats d’un professor.
Divendres: a les 17.30 hi haurà un espectacle de contes, anomenat Supermercat dels joglars.



Per últim vam llegir redaccions dels companys de seminari, sobre els millors records que tens d’un mestre. I després vam realitzar entre tots un decàleg sobre el bon mestre:
Decàleg d’un bon mestre:
- Ha de donar confiança i ser proper amb els alumnes.
- Donar recolzament a l’alumne
- Respecte mutu, tenir una certa autoritat
- Que s’expliqui bé
- Ha de tenir molta paciència
- Que doni afecte
- Que les classes siguin el més amenes possibles.
- Que irradiï felicitat
- Que sigui exigent
- Que tingui un bagatge cultural, que estigui al servei de l’alumne
- Que no cridi
- Que mantingui un ambient agradable
- I que sigui comprensiu

Redacció sobre un mestre

Al llarg de la meva vida he estat en escoles privades i públiques i haig de dir que he trobat millors professors a les públiques.
Que m’hagin agradat en recordo tres o quatre sí no més. Però em centraré en una mestra que vaig tenir durant el batxillerat perquè la recordo millor.
És una dona d’uns trenta-cinc o quaranta anys, que em va donar llengua castellana durant primer i segon de batxillerat. M’agradava perquè encara que la sintaxi és força feixuga, organitzava les classes de manera que no ho fos tant.
Ens explicava coses de la seva vida fora de l’escola, i això feia que la sentíssim més propera a nosaltres. Teníem una bona relació, tota la classe en general. Podíem fer broma però sense arribar mai a faltar-li al respecte. Me’n recordo que sempre deia
Com a professora s’explicava molt bé, vaig aprendre molt amb ella i s’interessava pel nostre aprenentatge, no com altres professors que donen la seva matèria i marxen.
Encara ara, si vaig a l’ institut on vaig fer batxillerat i me la trobo pels passadissos, ens parem a xerrar i em pregunta com em va tot.

Seminari 25/02/2010

Síntesi del seminari

A l'inici del seminari ens vam organitzar amb les feines i treballs que haurem de fer durant les setmanes següents, com:
Pensar que creiem que vam aprendre a l'escola, per poder crear la nostra autobiografia educativa.
Buscar informació de Carme Riera, per parlar-ne a classe el proper dia. I per més endavant llegir-nos un llibre d'ella i portar un breu comentari.
Pel que fa a les noticies, llegir-nos “L' Autoritat del professor” per comentar-ho a l'aula, i pensar com estructurar el nostre dossier de premsa.
Buscar recursos educatius que podem trobar al nostre barri o poble, per exposar-ho a la resta de companys.
Portar textos per llegir a l'aula, després escollir-ne els que ens agradin i els que llegeixen millor del grup, faran la lectura a Sant Jordi (les 6 hores de lletres)

La Setmana d'Activitats tindrem una conferència de Francesc Torralba a la universitat, un apadrinament d'un alumne de tercer al centre on realitza les pràctiques, visites a escoles i un espectacle per part de Pep Roma.

A continuació, vam fer les lectures que teníem pendent, i vam extreure idees:
“Amigas des de la huerta”: La verdadera amistat es mostra en moments durs.
“El niño”: Mestres que no deixen fer als nens, que no els hi donen llibertats, els hi posen límits i normes.
“Los hijos del hambre no tienen mañana”: Vam relacionar-ho amb casos d'immigrants, amb països que aquí els veiem com a llocs paradisíacs, i en realitzat rere els complexos hotelers s'hi troba molta pobresa i falta de recursos. I quan sortim fora d'Europa tot és molt diferent.

Finalment, vam comentar algunes redaccions que havíem de fer sobre el record que teníem d'un mestre. Alguns records són:
Comentant la redacció sobre la mestra, adonar-se que els records que tenia sobre ella coincideixen amb altres alumnes que havia tingut, això vol dir que la mestra els ha marcat.
Rebre recolzament per part de la mestre, per seguir endavant amb els estudis.
El mestre que en un principi donava respecte, però que amb les seves classes dinàmiques i va crear un bon ambient, i a la llarga els alumnes li van agafar confiança. El mestre es desvivia pels seus alumnes.
Records de bones vivències i suport junt amb la mestra a l'escola. Feia passar bons moments amb els companys.
Un bon professor que coneixia a cada alumne, i s'ocupava d'ells personalment.
Admiració cap al professor, per ser com era, encara que molt dels alumnes no l'apreciaven i no li donaven importància a les seves classes. Sabia molt de la vida i ho reflectia a les seves classes.

Audicity: Lo mas vital

Per fer la pràctica amb l'Audicity el primer que havíem de fer és tenir una cançó en format MP3. obrir-la amb l'audicity, i en un moment de la cançó baixar el volum i gravar una frase i tornar a pujar el volum, per baixar i pujar el volum s'utilitza un fader d'entrada i un de sortida.
La frase que jo dic esta gravada en una pista diferent a la canço i les fem coincidir. Seguidament l'exportem a mp3 i per últim i per poder penjar l'arxiu mp3 al bloc, l'hem de pujar a un servidor web que ens permeti penjar l'àudio i generar un codi embed. Jo he utilitzat goear. Un cop tenim el codi embed el copiem al nostre blog, i ja podem escoltar la nostra cançó.

com fer l'índex?

Quan de temps trigues en fer un índex? Ara és molt més senzill, estigués atent i pràctica aquesta nova manera de fer-ho.
Un cop fet el treball, hauràs de seleccionar i marcar els títols amb el format “titulo1” i subtítols amb el format “numero2”, un cop fet això col•loques el cursor a la pàgina on vols que aparegui l’índex. Tot seguit, vas a ”referencias”, selecciones “tabla de contenido automática” i ja esta fet l’índex!
Si fas algun canvi, caldrà que actualitzis l’índex, fes “click” al botó dret i a ”actualizar campos”.
Has trigat molt menys, oi?

Va de mestres

Desde seminari ens vam llegir un llibre "Va de mestres, Carta als mestres que començen",ls autors són Jaume Cella i Ollé, junt amb Juli Palou Sangrà. Tots dos són professors, el primer treballa a L'escoleta, l'escola pública de Bellatera on també fa de director, i el segon és titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona.
Tots dos, han escrit aquest llibre explicant-nos les seves experienciès i apropant-nos la seva professió i dedicació per l'ensenyament.


Tot seguit citaré alguns dels paràgrafs que m'han agradat més i els comentaré.

< Els valors, perquè siguin efectius, s’han de reflectir en el dia a dia i han d’impregnar qualsevol aspecte escolar, des del curricular al metodològic, des del sistema de relacions a la decoració de les aules. Han de ser com l’aire: hi és, però no ens cal parlar-ne per saber que existeix. > pag.44

Els valors, com són la confiança, el respecte, l’ igualtat...s’aprenen posant-los en pràctica dia rere dia, no tan sols a l’escola sinó a la vida de cada nen. Ja que els valors no és poden demostrar, només es poden mostrar, com ens va dir el sociòleg Max Weber. Els hem d’ensenyar que vivim en societat, que som diferents els uns als altres, i que per conviure, sobretot s’ha de ser educat i respectuós.


< Els sentit crític, volem deixar-ho clar, va de bracet amb el convenciment que tenim que la nostra aportació a l’empresa comuna, per petita que sigui, és important. De ben segur que no serà imprescindible, però també es veritat que el que tu pots fer no podrà fer-ho mai ningú més de la mateixa manera. Per tant, el sentit crític ens ajuda a creure fermament que tots som necessaris, tot i que ningú no és imprescindible.> pag.64-65

Crec que els autors d’aquest llibre porten molta raó en aquestes frases anteriorment anomenades, però de fet tenen raó en tot el que diuen.
El que a fet que escollis aquest paràgraf és el fet que mai m’havia parat a pensar que en la professió de mestres hauré d’acceptar moltes crítiques, perquè hi hauran situacions en las que hi hagi més d’una manera d’actuar i potser la resta de professors no els hi sembla correcte, i fins i tot jo puc adonar-me’n que la solució que jo he pres no a sigut la millor.
Això passa, i em passarà a mi perquè no hi ha una única manera de resoldre una situació concreta, sinó que depèn del que tu coneguis a un alumne, de les circumstàncies de la situació, del temps que desponguis tu en aquell moment, de l’experiència que tinguin com a mestre i com a persona, etc.

seminari 18/02/2010

Síntesis Seminari

La nova sessió de seminari la varem començar rebent uns fulls, el primer és un punt d’ajut de com hem de llegir en veu alta i l’altra són els passos a seguir de com hem de fer el dossier de premsa.
Un cop la Ana Eva els va lliurar, vam començar els contes. En aquesta sessió de seminari li tocava llegir a la Soraya i a la Maria. La primera en llegir va ser la Soraya i ens va porta un text nomenat LAS ALAS SON PARA VOLAR. Un cop el va llegir per a tota la classe, ens va explicar el perquè ha escollit aquest text i a més a més la resta de companys van intervenir donant la seva opinió o explicant una experiència similar .
Després la nostra companya Maria va llegir El petit Princep i un cop va acabar, vam tornar a obrir la sessió d’intervencions i els companys anaven donant la seva opinió i explicant experiències viscudes com les del petit Princep.
Finalitzada la sessió de contes, vam passar a llegir la síntesi de la companya Raquel i un cop la vam escoltar i estar d’acord en tot el que havia explicat, vam començar a parlar de la pel•lícula TOT COMENÇA AVUI.
Primerament vam extreure les idees més rellevants i les vam escriure en un paper, un cop tothom ja les tenia a punt, ens vam organitzar per després poder exposar-les, es a dir, primer parlaríem de la problemàtica social, a continuació del passotisme de les organitzacions socials, després de l’ implicació del director i per últim del projecte de l’escola. Així doncs, un cop teníem tots els temes llestos, vam obrir un debat on tots els companys hi participaven, però això sí, cal dir que uns més que d’altres.
Per acabar aquesta sessió de seminari, la Ana Eva ens va llegir un text i fins aquí el dia de seminari.

seminari 16/02/2010

No hi havia seminari, perquè vam fer entrevistes.

seminari 11/02/2010

Vam mirar la pelicula ""Hoy empieza todo"

seminari 9/2/2010

No hi va haver seminari perque feiem entrevistes

Seminari 4/2/2010

En primer lloc vam repartir els horaris de les entrevistes. Després la Júlia ens va explicar un conte “Els indis i els missioners”. El conte anava sobre uns missioneres que li donen uns ganivets als habitants de la Amazònia brasilenya i uns anys després tornen els missioners i pregunten al indis si havien tallat més llenya amb els ganivets que ells li havien deixat, però els indis van contestar que no, però havien tingut més temps lliure per fer el que realment els agrada. Aquesta breu historia ens va portar a reflexionar sobre temes com l’ambició, riquesa, poder, necessitats i diferencies entre cultures.
A partir del tema de les cultures ens vam qüestionar com perjudica aquesta societat d’immigrants als fills que nosaltres tindrem com alumnes. Una societat de pares i mares treballadors i obrers que treballaran durant moltes hores al dia. Com seran aquets fills sense referents ni atenció?
La Leticia va fer relació entre conte dels indis i els missioners i la classe de la Anna Eva, sobre un executiu que tenia molts diners i es passava treballant tot el dia. Aquest home tenia un pare que era pastor i un dia va morir. El fill se n’adona de que ho important no és la feina, si no l’amistat, el recolç...i a partir d’aquí canvia la seva forma de viure.

I per últim, al final de la classe vam fer una autobiografia educativa. Que es tractava de recordar com era la nostra escola. Des de parvularis fins a acabar la primària. Com era l’ edifici, el pati, el menjador, les aules, els lavabos, les escales, etc. Vam deixar temps per redactar i li vam entregar.

seminari 2/2/2010

1. El conte
L’Anna Eva Jarabo ens va llegir el conte de “El elefante encadenado”. D’aquesta breu historieta vam treure la idea més destacada, l´autosuperació, és a dir, trencar amb aquesta barrera que et poses a tu mateix en front les dificultats. Una altra idea destacable seria l’esforç propi de cadascú del dia a dia per tal de superar els petits obstacles i arribar als teus objectius.
Havíem d’explicar algun moment de la nostra vida en la qual ens vam sentir com l’elefant, tancats amb la frase “no puc i mai no podré”. Així que vam estar parlant sobretot d’alguna etapa escolar en la que vam haver-nos d’enfrontar amb alguna assignatura que ens va costar. Uns la van superar i altres vam escollir altre camí per no topar-nos amb ella.

2. El guió del dossier
L’Anna Eva ens va passar el guió del dossier que haurem de fer durant al llarg d’aquest semestre i lliurar-lo cap a final de curs. El dossier consistirà en la recollida d’entre 15 i 20 notícies que es troben al dossier que ens ha donat la nostra tutora. A més s’haurà d’afegir d’entre 1 a 4 notícies que nosaltres hàgim cercat d’Internet, diaris... és a dir, que siguin nostres i que no apareguin al dossier inicial. Així doncs, ens quedarà un dossier de 16 a 24 notícies en total. Un cop les tinguem totes, les classificarem per temàtica, comentem cinc i la resta de notícies s’hauran de llegir, subratllar i escriure anotacions. No cal per això, subratllar-les i anotar-les totes.

3. El guió del treball
L’últim punt que vam tractar a classe fou el guió que hem de seguir per al treball, que s’haurà de lliurar el 23 de febrer, del llibre “Va de mestres”. Aquest treball consistirà en la lectura del llibre, escriure una petita biografia dels autors, triar cinc fragments de tot el llibre i explicar el per què de la nostra elecció. Per últim haurem d’escriure una valoració crítica i les conclusions del llibre.

La interactivitat

Idees més rellevants del video:

-Al principi els oridnadors eren màquines que servien per calcular, més endevant van servir per comunicar-nos. Això és el que anomenet interactivitat.

-Els ordinadors ens permeten accedir-hi des de un mateic lloc a altres informacions, i aixi aconseguir una associació d'idees a la nostre ment.

-Un hipertext serveix per disganr nous models de la informació relacionada.
Un hipermedia serveix a més dels text per designar imatges, sons i animació. I es poden relacionar entre si mitjançant enllaços, els quals formen xarxes.

Benvingut i benvingudes!

Aquest és el meu segon blog, i desitjo saber-ho portar millor que l'anterior.És un blog on aniré fent entrades setmanalment sobre les meves experiències en el meu primer any a la universitat, alguns treballs, exposicions i també les pràctiques del mòdul 1 de TIC.

Espero que uns agradi!!