seminari 23/3/2010

SÍNTESI SEMINARI
Vam començar aquesta nova sessió de seminari parlant de la SAE, primerament vam parlar dels apadrinaments, els meus companys i companyes van explicar les incidències que van patir i com va anar l’experiència en general. A continuació vam comentar també que ens va semblar l’espectacle de divendres, tothom vam coincidir en que era un espectacle diferent al qual no estavem acostumats i que el protagonista l’adreçava a una franja d’edat molt àmplia.
A continuació l’Albert va llegir el seu conte “El jove i l’anell” i la conclusió que vam treure d’aquest va ser que només les persones que t’estimen, tot i que tinguis defectes, t’estimaran tal com ets i trobaran un valor incalculable en la teva persona.
Va arribar l’hora d’ explicar els acudits. En aquesta sessió li tocava a la Soraya i a la Laia. El de la primera tractava sobre els mestres que no deixen llibertat de creació als infants, vam posar l’exemple d’una escola visitada a la SAE, on totes les fitxes eren exactament iguals, res creatives. També vam relacionar l’acudit amb el conte que va portar la Sònia. L’acudit de la Laia tractava de la desmesurada llibertat que hi ha a Finlandia.
Més tard ens vam centrar en la notícia que havíem de portar llegida “L’autoritat del mestre”, una notícia que a tots ens va costar molt d’entendre però finalment llegint paulatinament vam aconseguir saber que volia dir l’autor. Les idees que vam extreure entre tots van ser que havia una diferència entre autoritat i poder. La diferència entre les dos és que l’autoritat és fer-se respectar perquè generes una estima i un apreci en l’alumne, mentre que el poder és fer-se respectar mitjançant càstigs i mesures correctores. Comentant la notícia tots vam coincidir en dir que si les normes eren imposades sempre t’acabes revelant, per tant estàvem d’acord amb l’autor defensant així l’autoritat, és a dir, la manera d’educar als alumnes mitjançant el mètode de fer reflexionar i de crear un vincle entre professor-alumne.
Per acabar la sessió de seminari, l’Anna Eva ens va posar un exemple que ha passat realment a una classe de la ESO, i que ens podria passar a nosaltres com a futures mestres, era el següent: una nena rebel que no fas cas a ningú i que molesta molt a les classes, que faríem en aquesta situació?. Van sortir varies idees interessants, com per exemple fer protagonista a la nena, no ser prepotent amb ella i motivar-la reforçant les coses bones que fa i no les coses negatives.