seminari 27/04/2010

Podríem dir que el seminari del passat dimarts 27 d’abril es va dividir en tres parts clarament marcades. A la primera part l’Anna Eva ens va expressar lo descontenta o sorpresa que estava després d’haver corregit les nostres síntesis sobre la SAE. Desprès d’exposar el perquè d’aquesta decepció i que en parléssim una estona, vam arribar a la conclusió que nosaltres no vam entendre gaire bé el què s’havia de fer, ja que l’altre SAE no la vam treballar gaire per escrit, i que ella donava per entès que faríem la síntesi com ella volia i tampoc vam perdre estona en explicar-ho. Finalment vam dir que tots som nous i que equivocar-nos és normal, així que per les pròximes vegades ja no hi haurà necessitat de fer-ho, i explicarem amb molt més detall la nostra experiència des del punt de vista de “mestres” i no pas com si fos un resum d’una excursió.
A la segona part li vam dedicar l’atenció a la Júlia que ens va explicar el funcionament de l’esplai del seu barri, ja que el dia que els altres ho vam fer ella no hi era. Una de les coses a destacar, penso que és el fet que treballen d’una forma semblant al mètode per projectes. Decideixen un tema central a tractà i després fan girar totes les activitats al voltant d’aquell centre d’interès. La Sonia també havia de fer la seva exposició però no va assistir al seminari.
En tercer lloc i per últim, en aquest seminari vam tornar a dedicar una llarga estona a intentar interpretar com ha de ser el dossier de premsa, com ja havíem fet el dimarts 2 de febrer i podem veure a la síntesis d’aquell dia.

Vam concloure que el treball del dossier de premsa ha de constar de:
- Una portada.
- Un índex en el qual s’hi ha de llegir les diferents parts del treball.
- Un Índex de noticies classificades... on hi ha d’haver el nom, citat correctament per la normativa ISO 690 que és la recomanada per la facultat, de totes les noticies que volem posar al treball.
- La presentació del dossier justificant el perquè de la classificació de les noticies.
- La síntesis i comentari crític de cinc noticies del treball, que poden ser o cinc del dossier, o unes quantes del dossier i unes altres que els haguem escollit personalment.
- Un annex on puguem trobar físicament, totes les noticies que abans hem citat en el punt dos.
Desprès també vam parlar de la forma de numerar l’annex, i finalment vam decidir que utilitzaríem el terme Annex per referir-nos a una noticia sencera i que els aniríem numerant amb xifres romanes. Ex. la primera noticia del annex serà l’Annex I, la segona l’Annex II, etc.

Intel·ligència emocional

Des de l’assignatura de processos i contextos educatius ens han proporcionat diversos articles que parlen sobre la Intel•ligència emocional, o bé quocient emocional. Com que ho he trobat molt interessant faré una síntesi sobre les idees, extretes dels articles que he llegit.
Les competències principals de la intel•ligència emocional o els cinc manaments de la intel•ligència emocional, com es refereix en el text són:

1. El coneixement de les pròpies emocions
2. Capacitat de controlar les emocions
3. Capacitat de motivar-se a un mateix
4. Reconeixement de les emocions alienes ( Empatia)
5. Control de les relacions socials


L’article diu “ L’emoció i la intel•ligència ja no son incompatibles. Segons els últims estudis, per ser llest i triomfar no hem de reprimir els sentiments, si no canalitzar-los adequadament.”
Per arribar a tenir èxit en el futur, no tan sols val amb un alt coeficient intel•lectual (aporta un 20%) si no que compta la capacitat de viure i controlar els nostres sentiments, és a dir el COCIENTE EMOCIONAL.
Una revolució científica assegura que les emocions tenen un paper molt important a la hora de prendre decisions.
Un home que en sap molt d’això és Daniel Goleman, professor de Psicologia en la Universitat de Harvard. Qui a escrit un llibre anomenat “La intel•ligència emocional”. Actualment, dirigeix uns programes a varies escoles de estats units on ensenya als nens a resoldre conflictes controlar impulsos i desenvolupat les leses habilitats socials.
Las persones amb un alt CI (coeficient intel•lectual) són ambicioses, productives, despreocupades pels altres i incomodes amb la sensualitat. En canvi, les persones amb un alt CE (coeficient emocional) són més obertes, extravertides i alegres, es comprometen amb la resta de persones i les causes, son responsables, simpàtiques, es senten bé amb si mateixes i amb les persones del seu voltant.

Per últim intentaré explicar on es troba cadascuna d’aquestes parts al nostre cervell i com funciona.
El CI es troba al neocòrtex, a les capes més superiors del cervell. En canvi la zona emocional es troba a les profunditats del centre del cervell (amígdala), al sistema límbic.
Els neurocientífics han descobert que el circuit cerebral, permet que una senyal del que hem vist o sentit es dirigeixi a la amígdala sense passar pel neocòrtex, on es produeix les decisions racionals. Això permet que la amígdala produeixi al seva resposta i es en aquets casos quan actuem sense pensar.

Ética de la compasió

Desde l'assignatura d'antropologia, la mestre Anna Pagès ens va recomanar anar a veure una conferència d'en Joan-Carles Mèlich, junt amb altres escriptors, on presentava en seu llibre "L'ètica de la compasió" al bar d'una llibreria situada a la diagonal de Barcelona.
Alguna de les idees que vaig poder captar encara que no havia llegit el llibre ni entenc de filosofia són les següents;
Defineix l’ètica de la compassió com el contrari a crueltat. Com el reconeixement de la vulnerabilitat i el no poder inhibir el sofriment de l’altre, és a dir l’empatia. La compassió és el codi universal absolut, que fa que la ètica tingui sentit.
Joan Carles Melich diu que no hem d’enterrar la compassió encara que es faci servir en un terme absurd, ja que per a ell la compassió té més valor que l’ús que se’n fa de la paraula.
“No és possible formar sense transformar-se”, va dir textualment. No es tracta de dir una cosa a algú, si no de dir-s’ho a un mateix. No podem canviar la societat, per exemple, sense abans començar per canviar cada un de nosaltres.
Fa dues distincions o paral•lelismes; l’antropologia no és el mateix que la metafísica i hem de distingir entre compassió (humilitat, egocentrisme) i pietat.
La vergonya sorgeix quan hi ha consciència (gusanillo de la consciència) i remordiment. Gràcies a la consciència ens em penedim d’alguna cosa, però alhora pot ser que no tinguem remordiment.
En relació amb això, va nomenar la pel•lícula “El hijo” dels germans Barden on tracta l’emergència de la vergonya i l’home com a ésser prescindible.
L’autor del llibre, Joan-Carles Mèlich va dir que devia aquest llibre a moltes persones. I creu que un gran llibre sempre té una gran primera frase. Un llibre d’un autor conegut comença amb la frase “Comenzamos con las manos vacías”, en canvi ell el contradiu i comença amb “ No comenzamos con las manos vacías”. Té la peculiaritat de començar tots els seus llibres amb la paraula “No”.
Per últim, afegeixo dues idees més que va dir a la conferència i que ens ajuden a entendre una mica més la seva filosofia.
Diu que l’enemic es entès millor si penses contra qui penses.
Pensa que hi ha alguna cosa més en la filosofia entre Aristòtil i Kant, i que no has d’estar amb un o amb l’altre.

seminari 15/04/2010

Hem començat la classe llegint i comentat els acudits que hem portat la Raquel, la Leticia i jo.
Després hem passat a ensenyar el nostre objecte personal de quan anàvem al parvulari.
Hem col•locat tots els objectes en una bossa, i cadascú n’havia de agafar un que no fos el seu i ensenyar-lo.
El primer que ha sortit ha estat el de la Soraya. És una placa de fang amb dibuixos que té penjada a la seva habitació i ens ha dit que sempre que entra a la seva habitació i veu la placa, se’n recorda de quan ella era petita. L’adjectiu amb que el defineix és diversió.
El següent ha estat el de l’Anna. És un àlbum de fotografies que li van regalar els de cinquè de primària quan ella feia sisè, amb motiu de comiat. L’adjectiu que li atribueix és il•lusió i tristesa.
La Laia ha portat un sobre pintat d’una amiga, amb la qual s’hi enviava cartes. A dintre hi havia una d’aquelles fulles que quan les tires volen. Ara ja no té contacte amb la seva amiga però el sobre li ha fet gràcia. L’adjectiu que hi atribueix és enyorança.
L’Anna Muñoz ha portat una bosseta on hi va cosir botons i una titella amb forma de granota feta amb pasta de paper. L’adjectiu que hi atribueix és bons moments.
La Sònia ha portat la seva bosseta on hi guardava el berenar. També la va fer servir la seva germana.
L’Albert ha portat la fitxa del penja robes amb el seu nom. L’adjectiu que relaciona amb l’objecte és felicitat.
La Leticia ha portat un pollastre de fang que va fer ella quan anava a la classe dels pollets. L’adjectiu és bons records.
La Patricia ha portat un llibre de paraules i sons perquè quan era petita i aprenia a llegir amb aquest llibre, deia que quan aprengués a llegir, es llegiria tots els llibres del món. L’adjectiu és somni.
La Maria ha portat una placa de fang amb un dibuix d’un vaixell que va fer a tercer de primària. L’adjectiu és enyorança.
La Raquel ha portat un punxó perquè li recorda a quan un nen es va punxar amb un punxo a la seva classe. L’adjectiu és nervis.
La Mireia va portar un àlbum la setmana passada, però se’l va deixar a classe i li van prendre. Tot i així atribueix l’àlbum al desordre, ja que quan li tocava muntar l’àlbum sempre tardava més que la resta perquè o tenia tot desordenat.
A continuació, un cop acabats tots els objectes, em discutit que faríem l’últim dia de semestre a seminari. Em acabat decidint fer unes flors amb cartolines i escriure-hi paraules que haguem treballat al seminari.
Finalment la Sònia ha presentat el seu recurs educatiu:
La Biblioteca Ventura Gasol:
Té dues parts
La part d’adults
La part infantil, la qual consta de racons.
Els llibres nous els fiquen en una prestatgeria apart, perquè així els nens no hagin de buscar els llibres que no han llegit per tota la biblioteca.
L’edat és de 3 a nou anys i normalment hi ha 30 nens, sense els seus pares, ja que aquests es queden a la saleta del costat llegint.
Fan vàries activitats:
Conta Contes, un dia a la setmana i és gratuït.
I també fan uns tallers on els nens escullen contes i els comenten.

DEBAT: Calendari escolar

Carta Nou Calendari Escolar

View more documents from AMPA Pascual Cañís.

seminari 25/03/2010

Síntesi seminari 25-03-10
En aquesta sessió de seminari vam fer les exposicions dels recursos educatius que havíem trobat al nostre barri.
• Maria: Biblioteca Can Casacuberta a Badalona
Aspectes a destacar:
- Hi havia prestatges organitzats per edat i per temàtica.
- Li donen molta importància als dimonis ja que és la figura dels Badalonins
• Ana Muñoz: La casa dels colors, Ludoteca a Zona Franca
Aspectes a destacar:
- S’han d’apuntar per accedir-hi pagant una petita quota.
- De 0 a 4 anys han d’ anar acompanyats pels pares i la sala està plena de racons que es van canviant.
- A la sala de 0 a 12 anys hi ha: sala habitabilitat on trobem jocs motrius, jocs de taula i jocs simbòlics.
- També fan tallers dos o tres cops per setmana per a què tots els nens puguin passar per als tallers.
• Albert: L’esplai a Lloret
Aspectes a destacar:
- Hi ha una coordinadora i s’intenta que tot l’equip de monitors segueixin la mateixa línia.
- El carnaval es fa junt amb els altres esplais.
- Per Sant Jordi venen llibres i roses per fer més assequibles els preus de l’esplai.
- Experiència com a monitor: és el que li va fer decidir-se a fer aquesta carrera.
• Mireia: Ludoteca Tucutuc
Aspectes a destacar:
- A la part de la Bibilioteca hi ha taules, prestatges, ordinadors i la sala d’estudi de 6 a 16 anys.
- També tenen tres sales: la de jocs, un cantó de l’hora del conte i una sala de psicomotricitat on fan un circuit.
- A la part de la Ludoteca treballen dos educadors socials i està partit en dos grups; de 4 a 8 anys i de 8 a 14 anys. Això és per concentrar-se més en cada grup amb diferents activitats.
- És un servei gratuït però a l’estiu fan un casal que si que es paga, encara que molt barat.
• Leti: Biblioteca Can Pedrals
Aspectes a destacar:
- Hi ha contes tous perquè els més petits vagin agafant el plaer pels llibres.
- A la zona d’ordinadors sempre s’ha d’anar acompanyat per un adult.
- Hi ha una zona per pares i mares.
- No fan moltes activitats i això és perquè les activitats depenen del que vulgui invertir en diners cada ajuntament.
- Normalment els professors de les sales infantils no tenen carrera i són voluntaris.
• Sandra: Centre Cívic Trinitat Vella, a San Andreu
Aspectes a destacar:
- A la ludoteca hi ha un racó infantil tancat, encara que també hi ha un espai obert on fan les activitats.
- No és un centre oficial ja que l’ajuntament no dóna tants diners com a la biblioteca principal de Sant Andreu.
- Els llibres els han anat donant la gent i l’únic ordinador que hi ha també va ser una donació.
• Laia: Biblioteca Les Corts
Aspectes a destacar:
- Hi ha un espai per als petits lectors on poden fer la lectura sols o amb els pares, però sempre en silenci.
- Té un racó d’informàtica amb quatre ordinadors.
- Hi ha vàries seccions per ordenar els llibres; d’imaginació, de coneixement, consulta, per als pares...
- Fan vàries activitats.
 
• Raquel: Casa de Cultura Masia Can Cortès a Palau de Plegamans
Aspectes a destacar:
- Té un auditori, pantalles d’informació i la biblioteca
- La biblioteca consta de la sala d’estudi, un espai infantil i dos ordinadors.
- La activitat que fan és “L’hora del conte”
• Ana Pulido: Biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola
Aspectes a destacar:
- Els prestatges són baixets perquè els nens puguin accedir-hi amb facilitat.
- Els dissabtes fan les activitats de “L’hora del conte”, Espai nadó (que són tres sessions per crear vincles entre nadons i pares i mares) i Ballmanetes (de 0 a 12 mesos).
- Col•laboren amb el projecte “nascuts per llegir” que promouen el contacte dels contes amb els nens des del primer mes de néixer.
• Patricia: Biblioteca Francesc Candem de Zona Franca
Aspectes a destacar:
- És una biblioteca nova del 2006, per tant és molt moderna
- Té dues plantes: la primera és per a gent gran amb revistes i llibres, i la segona és la biblioteca i una sala d’educació infantil. Hi ha un racó amb molta informació sobre l’automobilisme ja que en aquella zona es fa la fira de l’automobilisme.
- Els nens fins 14 anys disposen de llibres, documentals, revistes... subdividides per prestatges.
- Els més petits tenen la zona de petits lectors, on han d’anar acompanyats fins als 7 anys.
- Fan diverses activitats com tallers, contes, jocs...
- També tenen revistes d’informació per a mares i pares.
- La Biblioteca ofereix el seu espai d’educació infantil a les escoles perquè les utilitzi pels matins gratuïtament.
• Soraya: Biblioteca Vapor Badia a Sabadell
Aspectes a destacar:
- S’hi pot trobar tot tipus de material com llibres, revistes, discos compactes, Cd-roms, DVDs... sobre coneixement, imaginació i oci.
- Es pot navegar per Internet de forma gratuïta prèvia autorització dels pares.
- Activitats: L’hora del conte, ballmanetes i cinema infantil.
Autocrítica exposicions
- No s’ha d’acabar les exposicions dient “ja està”, ni repetir moltes vegades el “pues” o el “bueno”
- No s’ha d’utilitzar segons quin tipus de comentari o de gest que és massa col•loquial, és a dir, s’ha de canviar el registre en una exposició oral, no parlar com si estiguéssim en un bar o amb els amics.
- No hem de fer frases incompletes.
- Hem d’estar de cara al públic, no d’esquenes i anar girant-nos per parlar.
- Feedback: la mirada ha de ser a tothom, no només a la professora o al que ens avalua. A classe hem de vigilar de no mirar només a l’alumne que veiem que està atent, sinó que hem de mirar a tothom perquè sentin que parles per a tothom i que no es distreguin.
- Vigilar on posem les mans, sobretot mai a la butxaca.
- Consell que servirà també per quan siguem profes: hem d’utilitzar diferents metodologies i postures segons l’activitat a fer, com per exemple si toca jugar utilitzaràs unes diferents que si toca llegir, aprendre les lletres, etc. On hem de fer-los entendre amb el cos que no és un joc el que estem fent, sinó que es seriós.
- Per tenir en compte: “El llenguatge no verbal” de Flora Davis diu que el 15% del que ens comuniquem són paraules, el 25% és el to que utilitzes i la resta, el 60% és el que nosaltres comuniquem amb el cos, el llenguatge no verbal. Hem de saber utilitzar aquests recursos.

seminari 23/3/2010

SÍNTESI SEMINARI
Vam començar aquesta nova sessió de seminari parlant de la SAE, primerament vam parlar dels apadrinaments, els meus companys i companyes van explicar les incidències que van patir i com va anar l’experiència en general. A continuació vam comentar també que ens va semblar l’espectacle de divendres, tothom vam coincidir en que era un espectacle diferent al qual no estavem acostumats i que el protagonista l’adreçava a una franja d’edat molt àmplia.
A continuació l’Albert va llegir el seu conte “El jove i l’anell” i la conclusió que vam treure d’aquest va ser que només les persones que t’estimen, tot i que tinguis defectes, t’estimaran tal com ets i trobaran un valor incalculable en la teva persona.
Va arribar l’hora d’ explicar els acudits. En aquesta sessió li tocava a la Soraya i a la Laia. El de la primera tractava sobre els mestres que no deixen llibertat de creació als infants, vam posar l’exemple d’una escola visitada a la SAE, on totes les fitxes eren exactament iguals, res creatives. També vam relacionar l’acudit amb el conte que va portar la Sònia. L’acudit de la Laia tractava de la desmesurada llibertat que hi ha a Finlandia.
Més tard ens vam centrar en la notícia que havíem de portar llegida “L’autoritat del mestre”, una notícia que a tots ens va costar molt d’entendre però finalment llegint paulatinament vam aconseguir saber que volia dir l’autor. Les idees que vam extreure entre tots van ser que havia una diferència entre autoritat i poder. La diferència entre les dos és que l’autoritat és fer-se respectar perquè generes una estima i un apreci en l’alumne, mentre que el poder és fer-se respectar mitjançant càstigs i mesures correctores. Comentant la notícia tots vam coincidir en dir que si les normes eren imposades sempre t’acabes revelant, per tant estàvem d’acord amb l’autor defensant així l’autoritat, és a dir, la manera d’educar als alumnes mitjançant el mètode de fer reflexionar i de crear un vincle entre professor-alumne.
Per acabar la sessió de seminari, l’Anna Eva ens va posar un exemple que ha passat realment a una classe de la ESO, i que ens podria passar a nosaltres com a futures mestres, era el següent: una nena rebel que no fas cas a ningú i que molesta molt a les classes, que faríem en aquesta situació?. Van sortir varies idees interessants, com per exemple fer protagonista a la nena, no ser prepotent amb ella i motivar-la reforçant les coses bones que fa i no les coses negatives.

SAE Semana d'activitats extraordinàries

Conferència Dr. Francesc Torralba

El primer dia, per tal d'obrir la setmana d'activitats va vindre el senyor Torralba a fer una conferència a l'auditori de la nostra facultat. He fet un link a la pagina web on està penjada aquesta confe`rencia per tal que la podeu veure i sentir ja que tracta sobre un tema molt important i que ens engloba a tots, com és l'educació. Es basa en un paral·lelisme entre l'educació i el verd "donar".
a més des de l'assignatura de persona, cultura, religió i valors vam llegir un llibre "El sentit de la vida" d'aquest autor, i vam fer un treball on tractem alguns dels capítols que més ens van agradar, personalment. Us he adjuntat en format scribd per a que o poguem llegir millor.

Sentit de La Vida