Ética de la compasió

Desde l'assignatura d'antropologia, la mestre Anna Pagès ens va recomanar anar a veure una conferència d'en Joan-Carles Mèlich, junt amb altres escriptors, on presentava en seu llibre "L'ètica de la compasió" al bar d'una llibreria situada a la diagonal de Barcelona.
Alguna de les idees que vaig poder captar encara que no havia llegit el llibre ni entenc de filosofia són les següents;
Defineix l’ètica de la compassió com el contrari a crueltat. Com el reconeixement de la vulnerabilitat i el no poder inhibir el sofriment de l’altre, és a dir l’empatia. La compassió és el codi universal absolut, que fa que la ètica tingui sentit.
Joan Carles Melich diu que no hem d’enterrar la compassió encara que es faci servir en un terme absurd, ja que per a ell la compassió té més valor que l’ús que se’n fa de la paraula.
“No és possible formar sense transformar-se”, va dir textualment. No es tracta de dir una cosa a algú, si no de dir-s’ho a un mateix. No podem canviar la societat, per exemple, sense abans començar per canviar cada un de nosaltres.
Fa dues distincions o paral•lelismes; l’antropologia no és el mateix que la metafísica i hem de distingir entre compassió (humilitat, egocentrisme) i pietat.
La vergonya sorgeix quan hi ha consciència (gusanillo de la consciència) i remordiment. Gràcies a la consciència ens em penedim d’alguna cosa, però alhora pot ser que no tinguem remordiment.
En relació amb això, va nomenar la pel•lícula “El hijo” dels germans Barden on tracta l’emergència de la vergonya i l’home com a ésser prescindible.
L’autor del llibre, Joan-Carles Mèlich va dir que devia aquest llibre a moltes persones. I creu que un gran llibre sempre té una gran primera frase. Un llibre d’un autor conegut comença amb la frase “Comenzamos con las manos vacías”, en canvi ell el contradiu i comença amb “ No comenzamos con las manos vacías”. Té la peculiaritat de començar tots els seus llibres amb la paraula “No”.
Per últim, afegeixo dues idees més que va dir a la conferència i que ens ajuden a entendre una mica més la seva filosofia.
Diu que l’enemic es entès millor si penses contra qui penses.
Pensa que hi ha alguna cosa més en la filosofia entre Aristòtil i Kant, i que no has d’estar amb un o amb l’altre.